El món es divideix entre els que creiem en els efectes vinculants del mandat de l’1 d’octubre i els que no hi creuen. Els segons pensen que cal tornar a fer un referèndum però aquest cop acordat amb l’Estat espanyol.
Els primers estem convençuts que aquest referèndum acordat és impossible i que l’1 d’octubre ja el vam fer, va guanyar el sí, i el que cal és implementar ja la República. Apostem per exercir un dret (com ara el dret a l’autodeterminació) del qual no s’ha de demanar permís per exercir-lo sinó ja no estaríem parlant d’un dret. És més, el dret a l’autodeterminació està reconegut per l’Estat espanyol quan va ratificar i publicar al BOE el Pacte de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides i, per tant, la seva repressió és tan il·legal com il·legítima.
Els segons, en canvi, creuen que per impulsar l’Estat espanyol a acceptar un referèndum acordat s’ha “d’eixamplar la base” perquè, diuen, no som prou. I per eixamplar la base creuen que s’ha de renunciar a implementar la República per a que així, els no independentistes es trobin més a gust votant partits que, tot i ser teòricament independentistes, renuncien a implementar la independència. Pensen que així, els independentistes els continuaran votant (tot i renunciar a la independència) i que, alhora, els no independentistes els votaran perquè veuran que, en realitat, no són tant independentistes com diuen. Oi que sona absurd? Seguint la màxima de què es pot enganyar tothom algun temps o bé que es pot enganyar alguns tot el temps però mai es pot enganyar tothom tot el temps, és evident que es tracta d’una estratègia perdedora. Els independentistes deixaran de votar-los i els no independentistes no hi confiaran mai.
En canvi, els que sí creiem en el mandat de l’1 d’octubre afirmem que l’única forma d’eixamplar la base és ser coherent amb aquest mandat. El Parlament i el Govern han de focalitzar totes les seves actuacions en el respecte al dret a l’autodeterminació. Per la seva banda els partits polítics han de sotmetre’s a una procés de regeneració tant de persones com de maneres. Els mateixos que ens han portat a l’atzucac no poden ser els que ara trobin solucions d’independentisme màgic. I les maneres tradicionals dels partits també han de canviar. El seu funcionament no pot continuar igual que en el segle passat ja que la forma d’eixamplar la base és comptar amb la base en la presa de decisions. Per aquest motiu és imprescindible apoderar la ciutadania en les decisions importants del país, com es va fer l’1 d’octubre.
El proper repte el tindrem amb les eleccions municipals que sí o sí es celebraran l’any vinent. I no podem permetre que la capital del país no tingui una alcaldia independentista. Per aquests motius, no trobo millor via per assolir aquest objectiu, alhora que eixamplem la base, que participar tothom, persones i partits polítics, en el procés de Primàries que promou l’ANC. Aquesta és la via per implicar la ciutadania, per eixamplar de veritat la base i per iniciar el camí de la regeneració política i de recuperar la unitat d’acció tant reclamada.
