Sembla que l’actual consellera d’economia, Alícia Romero, ha començat o té voluntat de començar, els contactes amb Comuns i l’esquerra nacional, per preparar els pressupostos del 2025. Del que facin els Comuns, poca cosa a dir; la seva voluntat de poder a qualsevol preu fa que qualsevol cosa sigui possible.
Respecte a l’esquerra nacional, cal tenir present que el Govern Illa va néixer de l’aprovació per part de les bases republicanes del suport pactat per la direcció, en base a la resposta positiva a una pregunta que demanava el vot a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal. Resulta curiós, si més no, que en cap lloc de la pregunta és comentés que del que es tractava era de la promesa de…, no d’un fet positiu, i sobretot que el vot favorable s’adrecés a nomenar un candidat que no tenia capacitat, ni en té, de complir amb la promesa. Amb una pregunta més o menys encertada o correcta en el plantejament, el cert és que les bases van acordar donar el Sí a Illa. Aquest Sí era un Sí crític i amatent als resultat de la plasmació dels acords en disposicions legals i en polítiques concretes.
Amb els contactes que ha iniciat la conselleria d’Economia, cal determinar quin ha de ser el plantejament de l’esquerra nacional. Cal tenir present que el 2024 ha estat un any especialment galdós per la força republicana. Amb una convocatòria electoral poc intel·ligent, uns resultats penosos, uns escàndols que taquen la pàtina d’honestedat i en un procés de renovació de la direcció on, entre els proposants de la renovació hi ha de tot, tret de cares noves, equivocar el posicionament davant la col·laboració amb els pressuposts Illa podia ser perfectament el cop de gràcia abans del Congrés de novembre.
En aquest moment no es tracta de grans teories, de correlació de forces, d’estratègies de llarg abast; és quelcom de molt més senzill i epidèrmic. Es tracta de conservar davant els militants i davant els nostres conciutadans les engrunes de credibilitat que resten i, a partir d’aquí, construir un nou relat que permeti bastir els vímets per una nova, esperem que definitiva, confrontació amb l’Estat. La simple col·laboració en l’elaboració dels pressupostos 2025, sense tenir cap avanç en l’assoliment de la sobirania fiscal real, seria el cant del cigne de projecte republicà per molts anys. Era la proposta estrella de la consulta, allò en què la direcció del partit va posar especial interès en destacar. Si esdevé un nou foc d’encenalls, potser haurem de considerar l’actual direcció del partit responsable de l’assassinat d’unes sigles històriques.
Manuel Pérez Nespereira
