Les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo a l’Audiència Nacional han causat un autèntic terrabastall mediàtic. Les acusacions són molt greus i tracten sobre un atemptat terrorista.
És a dir, sobre el fet que algú decideixi utilitzar el terror com a eina de pressió per aconseguir una finalitat política. Tristament, hi ha hagut molts atemptats a Espanya. Per això, l’Estat hauria de donar una resposta exemplar. Senzillament, per demostrar que totes les morts, ferits i familiars de qui ha sofert atacs terroristes han permès que la societat evolucionés i l’han convertit en una de més civilitzada i pacifista.
En concret, Villarejo va donar a entendre que va ser el mateix estat qui podria haver instrumentalitzat una cèdula jihadista, amb finalitats polítiques. Per tant, a més de parlar de terrorisme, presumptament en el desenvolupament d’aquest atac, les infraestructures de l’Estat hi han tingut algun tipus d’intervenció.
Des que es va publicar, l’independentisme ha expressat que vol que s’investigui a fons, per conèixer la implicació del Centre Nacional d’Intel·ligència. En conseqüència, que s’analitzi què ha succeït. Més enllà de la flagrant necessitat de respostes, que de per si soles ja justifiquen aquesta investigació, també hi ha un punt de vista molt bàsic de qualsevol societat democràtica: que es puguin exercir els drets fonamentals sense haver de tenir por de represàlies.
Aquesta idea, amb la qual qualsevol demòcrata hauria d’estar d’acord, no s’ha defensat. O no s’ha fet prou. Els autoanomenats constitucionalistes no han defensat la necessitat d’arribar al fons de l’assumpte. Aquesta qüestió és una de les més “constitucionalistes” que podran defensar.
És necessari investigar. Per desmentir o afirmar les declaracions de Villarejo, perquè si fossin certes caldria la creació dels mecanismes democràtics que impedissin que un acte així es tornés a repetir. Cal conjurar-se a saber què va passar. Tota la societat ha de fer-ho sense eufemismes i amb claredat. Si no, no hi pot haver una reparació real. Cal una condemna profunda de tota la societat catalana.
Per què s’està caient en la fal·làcia (de falta) d’autoritat? Per què les afirmacions de Villarejo són menys veraces, pel fet que les diu un presumpte delinqüent? Aquesta argumentació causa una sensació de confusió i estranyesa feréstega molt difícil d’apaivagar.
Vivim sense saber si s’ha produït un crim d’Estat, i no sembla que l’Estat ho vulgui investigar. L’Estat hauria de ser el primer interessat a defensar-se, a deixar clar que no hi té res a veure, i a impulsar una investigació internacional per demostrar-ho amb convenciment i determinació.
Per això estic molt trist, perquè aquestes paraules les escriu algú que va sostenir la pancarta “No tinc por” en les manifestacions posteriors als atemptats de Cambrils i Barcelona del 17-A. Algú que creu en el pacifisme i en què les infraestructures de l’estat poden protegir el ciutadà. Que cada dia dona una oportunitat a la societat civilitzada i democràtica, malgrat el salvatgisme mediàtic diari al qual estem acostumats.
Estic tan trist perquè estic aterrat. I sé que d’alguna manera s’està utilitzant aquesta por. Estic tan trist perquè mentre la continuï sentint, el terrorisme haurà guanyat.
