Després de cinc anys i cinc mesos d’exili, l’eurodiputada catalana Clara Ponsatí ha provocat avui un gran enrenou en tornar a Barcelona (28 de març) sense haver avisat del seu retorn. En una roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona, va anunciar que no tenia intenció de presentar-se davant el jutge Llarena que en tot aquest període s’ha esforçat debades per aconseguir d’extradir-la i portar-la a judici al Tribunal Suprem de Madrid (el jutjat on 7 dels seus consellers col·legues van ser condemnats l’any 2019 a fins a 13 anys de presó per haver organitzat el Referèndum der la independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017). L’eurodiputada Ponsatí també ha anunciat en la roda de premsa que ha tornat per “enfrontar-se a l’Estat”. Poques hores després del seu retorn va ser detinguda davant de la catedral de Barcelona, al centre de Barcelona, per una unitat de la policia judicial dels Mossos, un pas polèmic –qualificat per Ponsatí com a “il·legal”– que mostra una vegada més el menyspreu de la justícia espanyola a la immunitat a la qual tenen dret tots els eurodiputats.
El retorn de l’eurodiputada Ponsatí és especialment significatiu perquè arriba arran dels canvis de la legislació espanyola que despenalitzen la sedició. La nova situació fa que Clara Ponsatí no pugui ser condemnada a presó perquè el seu únic delicte –segons la legislació espanyola vigent– és el de desobediència, per a la qual només són aplicables les multes i la inhabilitació. Però des de l’inici de la roda de premsa, l’eurodiputada Ponsatí va deixar clar que el seu retorn no té res a veure amb el retorn d’altres exiliats com Meritxell Serret d’ERC o Anna Gabriel de la CUP, que havien negociat el seu retorn amb el jutge Llarena reconeixent d’aquesta manera l’autoritat de la justícia espanyola. Ponsatí, en canvi, va deixar clar que no ha negociat res amb el jutge Llarena en no acceptar la seva autoritat ni el dret del Tribunal Suprem a jutjar-la.
Una cosa sembla quedar assegurada d’aquest inesperat retorn i és la incomoditat que genera sens dubte no només per a les autoritats de la UE sinó també per als governs espanyol i català, sobretot tenint en compte les eleccions municipals i autonòmiques del proper maig. I què tindrà a dir el Parlament de la UE sobre la detenció d’una de les seves eurodiputades aquesta tarda a Barcelona? El pas donat per Ponsatí també pressionarà el govern de Sánchez si sent la temptació de passar per alt les crides del TJUE, la UE, l’ONU i el Consell d’Europa a reduir l’onada de repressió desfermada per Madrid contra els independentistes catalans (més de 4000 dels quals han patit fins ara algun tipus de processament o investigació policial) i a respectar la immunitat dels eurodiputats. En aquest sentit Sánchez ja té damunt la taula els recents escàndols del #Catalangate i Pegasus dels què hom fa responsable el seu govern. Serà especialment difícil que no se li’n vagi la mà impulsat per aquella set de venjança que els unionistes espanyols no han deixat de mostrar en el passat respecte al Procés independentista català. De fet, serà difícil no recordar la seva admissió de novembre de 2019 en el sentit que ell “controlava” la Fiscalia de l’Estat, una ficada de pota que demostrava fins a quin punt “respecta” el líder socialista espanyol la divisió de poders.
Però el retorn desafiant de Ponsatí també resultarà incòmode per al president català Aragonès, sobretot perquè la seva política de col·laboració amb Madrid ha donat fins ara resultats tan minsos. El fet que s’hagi esgotat aquesta setmana el període de dos anys que el seu govern i la CUP van concedir a la Taula de Diàleg de Sánchez per “solucionar” la qüestió catalana també promet ser un factor problemàtic per a Aragonès. Certament, ERC tindrà molt poc a oferir al seu electorat després de dos anys de suport estèril al govern de Sánchez. I això quan, en les últimes setmanes, el president Sánchez ha mostrat molt d’interès en humiliar el govern català en diversos àmbits.
Mentrestant, a Brussel·les, l’expresident i també eurodiputat Carles Puigdemont també va emetre un comunicat per denunciar la detenció de Ponsatí. Després del retorn provisional de Ponsatí –malgrat tot, continuarà residint a Brussel·les i actuant com a eurodiputada–, el retorn del propi president Puigdemont és ara el tema que capta la màxima atenció mediàtica tot i que, a diferència de Ponsatí, encara s’enfronta a una condemna de fins a 12 anys per presumpta malversació durant la campanya del referèndum. Si mai s’enfronta a aquest judici, no hi ha dubte que els tribunals de Madrid actuaran amb tota severitat contra l’home que és vist com el principal enemic d’Espanya.
* Publicat al digital internacional Brave New Europe
