En qui confiem?
Qui viatjaria en un vaixell, avió, tren, autobús… conduït per “un altre passatger”, triat per la seva eloqüència, popularitat, imatge…? Qui es deixaria tractar en un hospital per el “malalt” més decidit, predisposat…? Ningú. Es desitja estar en mans de professionals molt ben formats, experts. Succeeix en la política? Cap polític té formació específica. Llavors? Són intrusos! Legals i democràtics, però “intrusos”. Alguns, tenen especialitats: dret, economia, etc. Uns altres, sense cap titulació. Succeeix des dels governs fins i tot als Ajuntaments. Però la seva actuació és transcendent. “Fixen la ruta”, estan “al volant”! Els exigim uns resultats per als quals no han tingut preparació! Resultats molt desiguals, però “intrusos”. Demanem massa. Som coherents?
Com s’arriba a dirigent, governant…?
Organitzacions serioses tenen “organigrames” per “competències”. Partits polítics: per “fidelitats” o “contingents”. Antítesi de l’eficàcia, excel·lència. Ho demostra la realitat.
S’assignen càrrecs a persones sense formació política ni experiència professional. Existeix la carrera de “Ciències Polítiques” però no conec polítics de primera fila que la tinguin. La “formació” no basta. Molts procedeixen de les joventuts. Escalen llocs de nivell o com a assessors. No són experts en l’àrea assignada. Sí que acumulen experiència en “la política”. Moltes portes “giratòries” internes. Hi ha molts exemples. No són demòcrates. Desconfien de processos participatius. No rendeixen comptes. Actuen per a aconseguir, retenir “poder”, no per a servir a la societat. O són “actors” de “guions” escrits per forces ocultes, el “estat profund”? Aparenten “legalitat”, però moltes subvencions, infraestructures, equipaments, es decideixen per partidisme, electoralisme. Gasten, no inverteixen. No abordem corrupció, finançament il·legal. Hi ha clares excepcions positives de dins o de fora del partit. “Intrusos”, sí, però exemples de polítics molt compromesos, competents. Cal triar entre els que es presenten!
Som coherents?
Dumur: “La política és l’art de servir-se dels homes fent-los creure que se’ls serveix a ells”. No sempre és cert, però és opinió majoritària. Moltes persones diuen “passar” de la política. Els interessa la millor sanitat, educació, qualitat de vida, llibertat?; Treball, bones infraestructures, veritable democràcia…? Segur que sí. Llavors, els interessa la política! Tot això depèn de qui governi. Per què no entren en política i serveixen a la societat? Què respondria el lector? Resposta majoritària: “No! Ni parlar. Jo no!” Queixes sí, participar, no. Per què no “controlar”?
El vot, “xec en blanc” per criteris més psicològics, partidològics, ideològics, Fobiològics, Viscerològics, identitariideològics, etc. que “lògics”. Com la gestió de molts líders. Em va dir un dirigent polític: “Tenim un electorat tan fidel que posem a una cabra en la llista i la voten!” Som coherents?
Les crítiques queden entre coneguts. Per què no arriben als partits, líders governants? Molts actuen com a “dèspotes il·lustrats”, “tot per al poble, però sense el poble,” perquè hi ha votants súbdits, muts. Aquests trien, però no exigeixen, expressen, el que desitgen. Plató: “El preu de desentendre’s de la política és ser governat pels pitjors”. Problema dels polítics o, sobretot!, dels votants? Som coherents?
Líders?
Com a consultor utilitzo diferents definicions. Una: “Líder és qui té una VISIÓ que millora substancialment l’existent i LA MATERIALITZA”. Europa ofereix exemples clars. Després d’anys d’enfrontaments, guerres, amb els seus resultats negatius, van coincidir en el temps autèntics líders: Monnet, Schuman, Adenauer, De Gasperi, Spaak. Van tenir una visió millor d’Europa. Van crear la CEE. La Unió Europea té molt a millorar, però és una realitat que ha aportat pau entre els seus membres, desenvolupament, democràcia, benestar. Hi ha líders d’aquest nivell avui a Catalunya? Que valori el lector.
Els polítics catalans, clarament dividits. Quina VISIÓ tenen i volen materialitzar per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya? Uns: els beneficis de la independència: progrés, democràcia autèntica com a República. Uns altres, la creixent dependència i els seus demostrats perjudicis sota la monarquia espanyola, els seus Estaments, amb demostrada catalanofobia, deterioració per a tots. Aquí estan els fets objectius.
No hi ha “projecte comú” en els polítics i votants catalans. Tampoc el suficient entre els independentistes. Sí projectes “excloents”. A qui, què representen? Què voten els qui els trien? Què lideren exactament? El que volen la majoria absoluta de votants independentistes?
Com haurien de ser?
Què faria Vostè si fos el responsable del lloc a cobrir? He fet aquesta pregunta a molts candidats. Les seves respostes eren determinants. No existeixen organitzacions, països, excel·lents. Ho són si compten amb “líders” i “votants” excel·lents. Avaluï el lector. Quins líders i votants demostren…:
> La millor “Visió” de futur. Àmplia i llunyana. Projecte comú
- Creativitat per a materialitzar-la.
- Rigor, autoexigència democràtica, en tots, en tot.
- Tacte, relacions integradores, incloents, no excloents. Respecte
- Flexibilitat, anticipació. Generació del “canvi” a la millor societat.
- Concentració per a materialitzar la Visió.
- Perseverança per a aconseguir la meta
- Principis democràtics: ètica, transparència, participació, servei.
És així…?
Qualitat de vida, progrés, treball, desenvolupament, posició en els millors rànquings internacionals, democràcia autèntica, justícia social, llibertat… depenen dels polítics que es triem. Encara que siguin “intrusos”!
Quins líders polítics a Catalunya demostren ser “competents” per a materialitzar aquests beneficis? És el que pretén la independència! Quins demostren el contrari…? Cal triar! Som competents, tan exigents com votants com ho som amb els polítics?
Gandhi: “Si hi ha un idiota en el poder és perquè els qui el van triar estan ben representats”. Canviem “idiota” per “competent, excel·lent o… “incompetent”. És problema dels polítics… o dels votants? Qui tria?
Què és el coherent?
