Treballen en la mateixa empresa?
Com a consultor solia fer aquesta pregunta. Assessorava Plans Estratègics. Facilitava un qüestionari per a “definir” el més determinant. Demanava, entre altres dades, concretessin les “tres febleses” més importants de l’Empresa. Cada directiu posava tres… però “cap era de la seva responsabilitat”. El negatiu, dels “altres”. També: citar el factor més crític. Contestaven, però, sovint, no coincidien. Preguntava: Treballen vostès en la mateixa empresa?
Em demanen opinió sobre els dirigents polítics a Catalunya. M’agradaria reunir-los. També als dirigents de les grans patronals, grans sindicats, Omnium, ANC. Sol·licitaria: “Citin les tres febleses més determinants que impedeixen que Catalunya sigui nació, subjecte polític; gaudeixi d’un nivell de vida pel que genera, de democràcia, justícia social avançada, consolidi la seva identitat” “Concretin la CAUSA CRÍTICA”. Què contestarien…?
Sortiria la “unitat estratègica, model comú” com el més urgent? Què entendrien per aquesta idea? Que tots renunciïn a la seva per a “unir-se” a la pròpia? Els líders “dependentistes”, no fa falta citar-los, demostren que són els qui més i millor defensen aquests valors irrenunciables? Aquí estan els fets objectius, les posicions contràries “dependentistes><independentistes”. Els dirigents independentistes, clarament “excloents entre ells”. També els silencis, còmplices?, de grans patronals i grans sindicats. Què dirien Omnium, la ANC? Tots declaren, però què fan per la unitat d’acció?
Tots són “protagonistes”, actius o passius, de la molt negativa situació actual: augmenta l’espoli, la colonització denunciada per Ohmae; segueixen els incompliments en infraestructures, en finançament, en serveis socials col·lapsats per falta de recursos, la invasió de competències, la violència policial, judicial, econòmica, identitària. La limitació del Parlament català. Ni una sola proposta per a eliminar un conflicte creat pel propi Estat. I existeixen solucions polítiques! Aquí estan els fets. Avui, Catalunya, ni tan sols té Estatut.
Dues preguntes clau als dirigents polítics, patronals, sindicals, de Omnium, ANC, a Catalunya: Quina és la MISSIÓ i VISIÓ de la seva organització? Quina és la MISSIÓ i VISIÓ del seu lloc com a dirigent, líder? Coincideixen?
Què contestarien els líders dependentistes? Els fets són clars. Feijóo : “tornar a fer de Catalunya la màquina econòmica d’Espanya” Res més! És que no ho és? Subordinar Catalunya a l’Estat espanyol, difuminar la seva condició de subjecte polític amb història, identitat, cultura, llengua, valors propis? Continuar espoliant, incomplint, agredint policial, judicial, política, econòmica, identitariamente? AQUESTA” és la MISSIÓ i VISIÓ dels líders dependentistes amb el suport tàcit de grans patronals i sindicats? Això suggereixen els fets objectius!
Què contestarien els líders, teòricament, independentistes? Les seves posicions són clarament excloents entre si. No actuen units en favor dels beneficis per a tots els habitants de Catalunya. Amb la seva posició ideològica, fobiològica, partidista, els allunyen. És la realitat objectiva. Quina és la MISSIÓ i VISIÓ dels líders independentistes, de les organitzacions cíviques en aquest segment?
Quin “balanç” ofereixen els líders de Catalunya? És d’absoluta incoherència el que desitja, avui, ja!, la societat i el que succeeix.
Preguntaria: Treballen en i per al mateix país, per a la gent de Catalunya? Per a què, qui, treballen…?
Joan Puig: “Insistirem fins a l’extenuació: calç una taula independentista de partís i entitats amb un mediador internacional que al final n’expliqui amb pèls i senyals l’èxit o el fracàs”. Absolutament lògic! Per què no la convoquen?
I el CxR: Per què no ho incloc? Perquè és una iniciativa innovadora que entra en el que aconsella el Model Harvard: “propostes creatives” que s’orientin a “beneficis, solucions” i fugin de la ineficàcia de “posicions excloents”. No és un partit. És transversal, nova. No defenso aquesta proposta, sí que lloo que ofereixi una opció clarament diferenciada, democràtica. Curiosament, marginada per partits independentistes. Que dos milions de votants l’1.0, només un 5% s’hagi inscrit… és coherent? De veritat volen gaudir dels beneficis de la independència per via pacífica, democràtica?
Conclusió. Creixen espoli, colonització, incompliments, castellanització. Ni una sola proposta que justifiqui la continuïtat, lliure, satisfactòria, voluntària, “amb” Espanya. Sí, obligada, “sota” Espanya.
Em demanen que avaluï: Segons els nuls resultats per al que van ser triats, avui, Catalunya no té líders, competents. No hi ha projecte comú. Tampoc “UNITAT” en els dirigents independentistes. Els “fets” els desqualifiquen. “La política és l’art de disfressar d’interès general l’interès particular”. (Thiaudière)
I Militants, votants? Si enganyen una vegada, és culpa del mentider. Si es continua confiant, és responsabilitat de l’enganyat. Si els actuals líders dependentistes, de grans patronals i sindicats, no defensen ni als seus militants, votants, afiliats; si els actuals líders independentistes, no actuen sobre les causes crítiques; si són incapaços o no volen elaborar un projecte estratègic UNIT que possibiliti els beneficis de la independència… són INCOMPETENTS. Però si els mantenen, no reaccionen, als electors passa la INCOMPETÈNCIA, la CAUSA CRÍTICA!
Viuen, treballen, tributen, voten, per al mateix país?
Cara als beneficis de la independència: millor qualitat de vida, democràcia, serveis socials avançats, dignitat, identitat, des de la coherència…, què han de fer…?
