La política lingüística universitària ha estat immersa, en les darreres dècades, en un context caòtic i sense nord; en la incertesa de saber què vol dir que el català sigui llengua vehicular i d’aprenentatge universitari i què implica per als usos lingüístics docents que l’alumnat tingui dret a rebre l’ensenyament en català; en la manca de reconeixement institucional de la recerca feta en la llengua pròpia del país, i en una manca d’exigència de competència lingüística per part del professorat, malgrat que la normativa així ho requereix. Amb aquest panorama desolador, el passat 28 de gener, la Conselleria de Recerca i Universitats va organitzar la Jornada sobre la Llengua Catalana en el Sistema Universitari i de Recerca de Catalunya, en què es van presentar els objectius i els eixos del que ha de ser el Pla d’enfortiment de la llengua catalana.
Situar la política lingüística com una de les prioritats de la Conselleria és una noticia excel·lent, i fer-ho en un context favorable és una gran oportunitat. L’impuls de certes polítiques, com les lingüístiques, està molt condicionat per les persones que hi ha al capdavant de les institucions i per la idoneïtat de les circumstàncies conjunturals. És evident que la iniciativa de la Conselleria de Recerca i Universitats està absolutament vinculada a la determinació de les persones que la lideren (consellera i alts càrrecs), com també passa amb els responsables polítics (consellera i secretari) del Departament de Cultura en relació amb el Pacte Nacional per la Llengua, que fa referència explícita a l’educació universitària. També convé mencionar el compromís de les persones vinculades a l’Oficina de Política Lingüística i al Gabinet Tècnic de la Conselleria de Recerca i Universitats, que sempre han estat clau en l’impuls de les polítiques lingüístiques universitàries. Dins de l’àmbit institucional, cal destacar, així mateix, l’actual fortalesa de l’Institut Ramon Llull, que des de fa vint anys s’ha dedicat a promocionar la llengua i la cultura catalanes a l’exterior, i de l’Institut d’Estudis Catalans, institució acadèmica centenària que té cura de l’estudi de la llengua catalana i de la difusió de la recerca feta en aquesta llengua.
Avui també tenim un entorn acadèmic sensible a les polítiques lingüístiques en defensa de la llengua pròpia de les universitats. La nova fornada de rectors ha deixat enrere un període negre i ens fa ser optimistes en la ferma voluntat de fer del català una llengua de prestigi universitari. L’acord que van adoptar els vuit rectors de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) el 30 de juny del 2021 (Compromís contra la crisi educativa) és una bona mostra de compromís per revertir la inèrcia perjudicial dels darrers anys. També és un bon moment per tenir suport de les 22 universitats de la Xarxa Vives, i del més de mig milió de persones que formen part de la seva comunitat universitària, per fomentar la utilització, la normalització i la unitat de la llengua catalana. Finalment, en l’àmbit acadèmic també cal posar en relleu la feina inestimable dels serveis lingüístics, veritables artífexs de la gestió de les polítiques lingüístiques universitàries. L’experiència acumulada amb anys de bon treball de les persones que formen part dels serveis lingüístics de les universitats catalanes ha generat un pòsit de coneixement i expertesa indispensable per tirar endavant qualsevol pla d’enfortiment de la llengua catalana.
Tots aquests actors, avui compromesos en l’enfortiment de la llengua catalana a les universitats, han de fer tot el possible per fer compatible la internacionalització de les nostres universitats amb la preeminència del català, llengua pròpia del sistema universitari de Catalunya. Tal com demana la Llei d’universitats de Catalunya del 2003, s’ha de procurar que “l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats” (article 6.5). Potenciar la riquesa del multilingüisme a les universitats i tenir un entorn acadèmic d’abast mundial ha d’implicar preservar les característiques culturals i lingüístiques de Catalunya. Fer que l’ús del català sigui una bona oportunitat per avançar en l’objectiu del multilingüisme és un dels principals reptes del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari de Catalunya i del que hauria de ser un ambiciós Pla d’acollida lingüística.
Universitats i Govern de Catalunya han de garantir tots els drets lingüístics dels estudiants universitaris, alguns dels quals ara estan desatesos. El dret de tria lingüística del professorat, que no té res a veure amb la llibertat de càtedra, ha de respectar el dret de tria lingüística i de rebre l’ensenyament en català de l’alumnat. El Govern de Catalunya i els òrgans de comandament de les universitats, que són els responsables de regular els usos lingüístics, han de protegir els drets dels alumnes, usuaris del servei educatiu, en cas de conflicte amb els drets del professorat, prestadors del servei públic. En aquest sentit, el professorat ha de tenir la competència lingüística suficient i conèixer les dues llengües oficials, català i castellà, per atendre les exigències de les seves tasques acadèmiques i poder salvaguardar els drets lingüístics de l’alumnat, tal com demana la normativa. Els principis de transparència lingüística (donar a conèixer la llengua de la docència abans de la matrícula) i de seguretat lingüística (respectar i no modificar la llengua de docència anunciada) també s’han d’assegurar, perquè incideixen clarament en la garantia dels drets lingüístics dels estudiants i dels docents.
En el primer d’aquests cinc articles que he dedicat a la situació de la política lingüística universitària, vaig acabar fent el prec de treballar de manera persistent, rigorosa i ambiciosa per enfortir el català a la universitat i convertir-lo en llengua acadèmica i de prestigi universitari. Cal fer-ho amb el màxim consens possible per part de tots els que treballen per la política lingüística, però amb un lideratge ineludible de la majoria parlamentària que ara governa Catalunya. Tots hem de ser responsables de revertir la situació de llengua minoritzada del català, però els nostres governants hi tenen una responsabilitat més gran i ara la volen assumir impulsant un Pacte Nacional per la Llengua i un Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya. Perquè, com va dir Joan Solà al Parlament de Catalunya el juliol del 2009 en el seu discurs La paraula, “aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra”.
