Cadascú de nosaltres podem trobar una motivació diferent, o sovint compartida amb altres conciutadans, del perquè volem que Catalunya sigui un Estat independent. Tots els motius són legítims, fins i tot el dir “perquè em dóna la gana”.
No obstant, com a país, en tenim motius més que fonamentats. Si fem un cop d’ull ràpid a la nostra història, veurem més clarament on som. Al convuls segle XV es va iniciar la davallada de Catalunya. Després de mort Martí l’Humà, els interessos de determinades castes de poder van confabular fins el Compromís de Casp per imposar-nos una dinastia castellana: els Trastámara. La cosa va anar pel pedregar durant tot el segle acabant amb una guerra civil provocada, bàsicament, per una monarquia més interessada en Castella que en Catalunya, i que va saber aprofitar les nostres discrepàncies internes per confabular al seu favor. L’arribada dels Borbons va ser encara pitjor per Catalunya. El 1714 va comportar l’aniquilació de totes les nostres institucions i de la nostra llengua i de la nostra cultura per substituir-la per la castellana.
Però ara em voldria centrar en els fet més recents que expliquen perfectament on som i perquè no tenim altra alternativa decent que la independència de Catalunya. Així ho he presentat per ser recollit a la Ponència Política d’ERC que s’haurà d’aprovar al proper Congrés nacional, i aquí us ho explico.
El cop d’estat feixista de 18 de juliol de 1936 contra el govern democràtic de la República va finalitzar el 1939 amb l’establiment d’una dictadura a Espanya que hauria de durar quasi 40 anys. Entre tant, el legítim president de la Generalitat, el MHP Lluís Companys, va ser detingut a França per ordre de les autoritats espanyoles i afusellat per la dictadura franquista. En precàries condicions de l’exili, amb els presidents MHP Josep Irla i Josep Tarradellas, es van encarregar de preservar la institució legítima de Catalunya. Un cop ja mort el dictador, l’any 1977 va retornar a Catalunya Tarradellas i va restituir la institució de la Generalitat republicana, gràcies a que el Gobierno de Espanya, presidit per Adolfo Suárez, va derogar la llei franquista de 1938 que suprimia la Generalitat. I aquest és un fet importantíssim. La Generalitat de Catalunya actual, no neix de la Constitució Espanyola (que encara no s’havia aprovat) sinó que troba la seva legitimitat política i jurídica en la República de 1931 al ser restituïda pel Gobierno de Espanya al 1977. Malgrat el retorn de Tarradellas i ser reconegut com a legítim President de la Generalitat de Catalunya per Espanya, ERC no va ser reconegut encara com a partit polític a l’estat espanyol i no va participar, per tant, d’un procés constituent que, a diferència del que va fer amb la Generalitat no només no va rehabilitar la legítima República doblegada per un cop d’estat militar, sinó que es va constituir en una monarquia encapçalada pel successor nomenat pel colpista dictador. Com sabeu, això va ser a finals del l’any 1978. El resultat d’aquesta mal anomenada “transició”, vol dir que l’estat espanyol no ha fer net de la dictadura en cap del seus estaments de poder, començant pel cap de l’estat. La Llei d’amnistia va servir per deixar impunes tots els crims del franquisme i per a perpetuar en el poder els mateixos que el tenien durant la dictadura. Per tant, la Generalitat de Catalunya és la institució que conserva l’única flama de la democràcia i de la legitimitat. I aquest és el motiu fonamental pel qual cal constituir la República de Catalunya.
