Per què NO és possible NO votar?

És possible no comunicar? Molts creuen que sí. La realitat quotidiana: àmbit familiar, social, professional, polític, demostra que el silenci “és” un missatge, és comunicació. Moltes situacions sense resposta són “tot” un avís, un advertiment. Una aprovació. “Qui calla, atorga”. En unes altres, una “amenaça”. A vegades, indiferència, menyspreu, renúncia. O supremacisme. Responen puntual i eficaçment les autoritats polítiques a les preguntes que, tàcita o explícitament, fa la societat? No! És comunicació.

Municipals 2023. Els protagonistes ofereixen promeses que, després, ningú fiscalitzarà. Les campanyes, amb assessors més o menys experts en Lakoff, llancen eslògans, munten “espectacles” en què els seus partidaris aplaudeixen “el que es digui” sense cap esperit crític. Sorprèn el baix nivell que els polítics assignen als electors. Aquestes pròximes municipals ofereixen algunes anàlisis.

Oportunitat perduda. Hi ha un crònic conflicte plantejat “Espanya/Catalunya”. Segons enquestes, el 80% de l’electorat català vol un referèndum. Espanya, normal en ella, ho nega. Les municipals “podrien haver estat un referèndum” si tots els partits, teòricament independentistes, haguessin presentat candidatures unides. Què hauria significat que en la gran majoria d’ajuntaments haguessin guanyat les opcions independentistes? Un missatge a Espanya, a Europa. No ha estat així.

ERC, governa, té més vots. Podia, devia!, haver liderat aquest projecte unitari. Unitat és el que demanen els votants amb dignitat democràtica per a decidir “democràticament” el seu futur. Però ERC no té estadistes. Ha perdut l’ocasió de demostrar-ho. Tampoc els líders de Junts  o la CUP han ofert res. Pitjor encara: hi ha exclusió, enfrontament, desqualificacions. Predomina la ideologia, el partidisme, sobre una perspectiva democràtica de llarg abast. Aquesta falta d’unitat és “tot un missatge”: És votar desunió, exclusió, enfrontament; més i pitjor dependentisme. És votar que els molts electors amb dignitat democràtica que volen la independència no puguin expressar-se. És votar que es desconegui l’abast real d’aquest electorat, en un altre moment tan compromès i arriscant físicament la seva decisió de votar davant la repressió policial espanyola, quedi en silenci.

No és possible NO votar. Amb ERC al capdavant, han votat silenciar a l’independentisme. Què va succeir el 12 d’abril de 1931? Unes eleccions municipals van donar lloc a la Segona República espanyola. Què hauria significat unes municipals a Catalunya clarament independentistes? No se sabrà. ERC, Junts, Cup, micropartits, han “votat” silenci. A qui, en quin, beneficia això? Com qualificar als dirigents polítics independentistes, si és que ho són? Quina transcendència tindrà?

I els electors? Els  “dependentistes” triaran llistes dels partits espanyols o espanyolistes a Catalunya. Votaran dependència, encara que signifiqui triar als qui no els defensen ni representen. Un exemple pot ser el crònic problema de RENFE a Catalunya. Curiosament, el 2007 vaig escriure un article previ a eleccions en què figurava la queixa sobre aquest problema. Recorda algú que en aquests 16 anys els ajuntaments governats pel PSOE hagin exigit solucions definitives? Molts dels viatgers, diàriament perjudicats!, votaran, “continuar sent perjudicats”. Aquesta elecció masoquista, però respectable, mereixeria un estudi. Els electors dependentistes seran fidels a la seva dependència.

I els independentistes? Hi ha iniciatives que haurien de fer reflexionar molt seriosament als dirigents teòricament independentistes. No ho faran. Per què es promouen tantes llistes locals l’eslògan principal de les quals és la seva nul·la vinculació a partits? Per què s’anuncien propostes tan sorprenents com votar amb les paperetes de l’exemplar i històric 1.0, paperetes que seran vot nul? Es diu, col·loquialment, que no es voti als qui han traït. Que prenguin nota, que aprenguin! Les conseqüències? Serà votar, segons experts, a les llistes “dependentistes” que sí que reben el suport suficient per a ocupar els Ajuntaments. A qui, en quin, beneficiarà aquesta mesura de vots nuls? Quina transcendència tindrà?

Vot en blanc. Què ho motiva? Protesta, disconformitat, rebel·lia, rebuig, insuficiència? Com s’interpretarà? Serà jutjat segons les conveniències de qui analitzi. Ningú preguntarà a qui ho va dipositar la seva intencionalitat. Cap partit perjudicat coneixerà els motius reals. Segons l’experiència, pocs o cap rectificarà. El vot en blanc, “és donar un xec en blanc!”. A qui beneficiarà? Quina transcendència tindrà per als propis votants d’aquesta modalitat?

I l’abstenció? S’espera alta en els decebuts electors independentistes. Objectivament, ho tenen difícil. La “oferta”, encara que sigui local”, és bastant pobra. Com a consultor m’interessen els diferents projectes, els analitzo. Confesso la gran pobresa d’argumentació. Nul·les propostes realment innovadores. Promeses vagues. No voten els que s’abstenen? Sí que ho fan: “és votar” que és igual el resultat! Voten que els administrin localment com vulguin els que guanyin.

Conclusió? La transcendència d’una decisió arriba fins on ho facin els efectes. Què es votarà el 28/05/2023? Perquè es vota!

“Vostè és lliure en les eleccions, però serà presoner de les conseqüències” Neruda.

Des de la coherència del millor per a la pròpia família, l’entorn local, de Catalunya, quina és la millor opció? O…, la menys dolenta, la menys pèssima…?

 Joan Manzano