Avui és el Dia Mundial dels Drets dels Animals. De tots els animals. Dels gats que ronronegen quan els acaronem, dels gossos que es desmunten d’alegria quan arribem a casa, del pit-roig que para als nostres peus mentre ens aturem a recuperar l’alè caminant muntanya amunt entre alzines, de la guineu curiosa que s’acosta a la vora del sembrat, del mussol que li posa veu a les nits de lluna plena…
També del cavall que tiba la calessa, del porc amb que es fan les botifarres, del salmó de piscifactoria que mai nedarà contracorrent, de la gallina ponedora que viu tancada en una gàbia o del bou embolat espantat pel foc i pels qui l’empaiten…Tots aquests animals tenen capacitat de sentir, com nosaltres. I per això, avui ha de ser un dia per la reflexió.
Lluny de fer proclames que podrien interpretar-se, en contra de la meva voluntat, com un exercici de superioritat moral, voldria que fos un dia per l’agraïment. Per donar les gràcies a tots els nostres companys de planeta. Tant se val si ets dels que es vesteix o s’alimenta d’ells o si has optat pel veganisme convençut. Ens ha d’unir la voluntat de fer que aquest món sigui cada cop més amable amb els animals.
Precisament dilluns, el calendari a vegades és molt oportú, van a ponència les dues lleis espanyoles que tenen a veure amb la defensa dels drets dels animals: la que modifica el maltractament animal en el Codi Penal, competència estatal, i la que, en paral·lel a les competències de les lleis animalistes autonòmiques, vol aplicar uns mínims de protecció pels animals de família, inspirant-se, per exemple, en lleis com la catalana, que fa gairebé 20 anys, el 2003, establia el “sacrifici 0” pels gats i gossos abandonats.
Doncs bé, avui és un bon dia per pensar què pot passar a les properes hores. Respecte del Codi Penal, el projecte de llei que tenim damunt la taula conté una autèntica barbaritat: les condemnes per maltractament poden substituir-se per sancions econòmiques. És a dir, que pel mòdic preu de 700 o 800 euros pots torturar fins a la mort, sense haver de pagar condemna de presó, un animal de família o un de salvatge (deixant de costat la mort d’un animal durant l’activitat de la caça que és legal i està reglada).
Imagineu-vos quin dilema: si es manté la substitució de la condemna de presó per una multa, s’ha de votar a favor la llei? Una llei que, d’altra banda, millora altres aspectes que tenen a veure amb l’aplicació del CP arran de les modificacions introduïdes en el Codi Civil espanyol, que reconeix els animals com a éssers amb capacitat de sentir emocions, també amb molts anys de retard respecte de Catalunya.
Com s’acostuma dir: “el dret és una tria”. Cert. I un dilema sovint molt difícil.
Avui, també cal reflexionar en quin punt ens trobem amb l’altra llei, la que defensa els drets, el benestar i la protecció dels animals. El PSOE ha esmenat el text deixant els gossos de caça fora de la protecció de la llei. Tal qual. Haureu sentit a parlar de la campanya #MateixosGossosMateixosDrets. Fa mesos que arrosseguem la lluita i, de moment, el PSOE no s’ha bellugat ni un mil·límetre de la seva posició. Entre dilluns i dimarts això haurà de quedar tancat. I de nou amb el dilema: s’ha de votar a favor una llei que ni tan sols garanteix el control en la cria dels gossos de caça? A Catalunya, afortunadament, no tenim el problema que tenen en altres comunitats on son famoses les matances de cadells “descartats” després de cobrir les “rehalas”, els equips de parelles de gossos per les “monterías”. O les morts massives de gossos llebrers i d’altres races un cop tancada la temporada de caça. Hem d’evitar això. I per aquesta raó és tan important el que passi la setmana que ve al Congrés.
Des de Catalunya tenim una doble tasca: millorar la nostra llei de protecció dels animals, que és competència i responsabilitat nostra, i defensar els drets de tots els animals, de dins i fora del nostre país. Aquesta lluita és un dels pilars de la Catalunya independent i lliure que somiem, i per la que treballem.
Vull acabar amb un recordatori per la meva petita Siara, la gateta que m’ha despertat dolçament els últims 5 anys i que ens va deixar a finals de novembre. Va ser un paquetet de carinyo que el destí em va posar en el camí. Com el pit-roig que t’acompanya quan necessites recuperar l’alè… ACS.
