La paròdia del programa Està passant de TV3 sobre la Marededeu del Rocío, amb l’actriu Judit Martín disfressada amb la vestimenta de la figura mariana andalusa, ha suposat un escàndol que ha provocat declaracions de polítics, denúncies d’advocats ultres i comunicats de bisbes. La possible ofensa religiosa s’ha vist barrejada, un cop més, amb la sempre rendible catalanofòbia. No és secundari que el fet hagi esclatat a la televisió catalana i no, posem pel cas, a Telemadrid. Tampoc no deu tenir gaire res a veure amb els sentiments religiosos si no els vam veure esgargamellar-se quan el mateix programa televisiu feia una paròdia pràcticament igual amb la marededeu de Montserrat.
Un episodi similar es va viure l’any 2014 quan Endavant, organització integrada a la CUP, va fer un cartell en el qual la Moreneta i la Geperudeta, patrones de Catalunya i València respectivament, hi sortien dibuixades morrejant-se amb el lema “Estima com vulgues”. Amb aquesta imatge mataven dos pardals d’un tret: es tractava de reivindicar els drets de les persones homosexuals i, al mateix temps, aprofitaven per remarcar els lligams entre aquests dos territoris dels Països Catalans.
Aquella vegada també es va organitzar un cristo de dimensions descomunals. Encara més si tenim en compte la rellevància política i social de l’organització esmentada, que és més aviat baixa. L’anterior arquebisbe de València, el ranci Antonio Cañizares, es va veure empès a fer un “acte de desgreuge” i també hi va haver denúncies. Finalment el jutjat d’instrucció número 18 de València va arxivar la d’una entitat de nom barroc -Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres- per considerar que el cartell d’Endavant tenia un caràcter “satíric, crític i provocador” i que no es podia considerar cap ofensa als sentiments religiosos, ni un delicte d’odi.
Deixant de banda l’evident intencionalitat política i espanyolista d’aquestes reaccions furibundes, sempre em sorprèn el caràcter idòlatra que prenen. Les marededeus no són res més que representacions de la Mare de Déu. Amb alt contingut simbòlic, això sí. Perquè ens entenguem: segons els preceptes religiosos, no existeix una Mare de Déu del Rocío, ni una Mare de Déu de Montserrat, ni una Mare de Déu del Carme, sinó que tots aquests noms fan referència a unes escultures, que volen representar a la Maria que apareix als textos del Nou Testament com a mare de Jesús. Per tant, no se les pot ofendre ni denigrar, en tant que són recreacions de fusta, guix, pedra, plata i altres materials mundans.
La Bíblia és plena de passatges que fan referència als perills de la idolatria, com ara el que diu així: “No hi ha cap home capaç de modelar un déu a imatge seva. És un mortal, i amb les seves mans pecadores només pot fabricar obres mortes. Ell val més que els objectes que adora, perquè ell almenys viu, mentre que aquests objectes ni han viscut ni viuran mai”. A veure si aquests que estan tan ofesos, en comptes de ser els rectes defensors de la fe que creuen ser, estan incorrent en un pecat d’idolatria.
