Dies enrere per TV3 van publicar un gràfic per demostrar l’eficàcia de les vacunes. Les dades, sense cap mena de dubtes, eren contundents. Comparava la situació a novembre de l’any passat amb el novembre actual. Deu cop menys persones mortes, una quarta part d’ingressats a les UCI’s i 1.000 persones menys hospitalitzades. I tot això per pràcticament els mateixos contagiats d’un any a un altre: quasi 10.000. Per tant, han mort una desena part de persones tot és gràcies a les vacunes. Les dades són inqüestionables. Però hi ha una dada que van passar per alt. El nombre de contagiats és el mateix. Com és possible?
L’any passat el percentatge de vacunats era del 0%. En canvi, aquest any, era del 85% i s’ha contagiat el mateix nombre de persones. Això només s’explica perquè les vacunes són molt bones per evitar hospitalitzacions (i morts) a qui se les posa, però resulten ineficaces per evitar la transmissió. I això ho sap tothom. La tant aclamada immunitat de ramat no s’assoleix amb les vacunes. Un 85% hauria de ser suficient, però ja veieu com els contagis augmenten dia a dia. I no és per culpa dels no vacunats precisament, que són una ínfima minoria. Arribats a aquest punt, quin sentit té exigir un passaport de vacunació? Des del meu punt de vista, cap que es fonamenti en la lògica de la salut poblacional. És més, el passaport de vacunació té efectes perversos. Al demanar-se a l’entrada de determinats locals (per exemple, discoteques) genera la falsa sensació d’immunitat que fa que ningú porti mascareta. Tots sabem (el Govern el primer) que a les discoteques no porta mascareta ningú. Ni tant sols els treballadors tenen cap obligació d’estar vacunats. Això no fa més que augmentar la transmissió. I direu, què importa si ja estan vacunats. Però resulta que hi persones que, pel motiu que sigui, no s’han pogut vacunar. O no han volgut, i estan en el seu dret. I també hi ha persones (de fet, tots) que als quatre mesos ja els hi baixa notòriament la immunitat de la vacuna. A tots ells els posem en risc.
Aleshores, quin sentit té demanar el passaport de vacunació? Per què aquesta insistència de les autoritats a implantar-lo i limitar drets a qui no estigui vacunat? Tenint en compte que clarament no ajuda a evitar la transmissió, un no pot fer més que malpensar de quins són els objectius de tant control. Des del punt de vista dels drets, em sembla una mesura extremadament intrusiva i perillosa. I la contrapartida ja veieu que no paga la pena. Discriminar la població en dos grups (vacunats i no vacunats) i limitar drets bàsics en funció de les circumstàncies biològiques de cada grup és una mesura que ja es va implantar a principis dels anys 30 a Alemanya. I la cosa no va acabar bé. Fer-ho ara sense una base justificadíssima em sembla molt greu. Estem obrint una porta de conseqüències incertes. Què serà el següent? Limitar drets segons les nostra condició de salut? Ens demanaran un determinat passaport sanitari a la feina? A les entrevistes de treball, ens podran exigir una revisió mèdica? Per agafar un avió, cobraran més a qui tingui risc cardiovascular? Prohibiran l’entrada a restaurants als diabètics? Denegarem l’entrada al nostre país a tots els immigrants que no acreditin estar vacunats contra el tètan, la tuberculosi, la diftèria, la varicel·la o el xarampió? És aquesta, de veritat, la societat que volem construir?
El Govern ja ho va dir clar. El passaport de vacunació l’imposava per obligar la gent a vacunar-se. Per tant, el fet d’evitar la transmissió sembla secundari. Volen a tothom controlat amb el codi QR de marres i vendre més i més vacunes. Però no poden obligar tothom (i més quan ja tenim més del 85% de vacunats) a injectar-se aquest tractament experimental, amb conseqüències personals incertes a mig i llarg termini. La immensa majoria de la població ja hem acceptat aquest risc a canvi d’evitar hospitalitzacions. Però crec que no compensa el risc de vacunar adolescents i menors ja que no s’eviten les transmissions i sí els fem assumir un risc personal innecessari. Deixeu els nens en pau i no els hipotequem a vacunar-se cada sis mesos de per vida. Ja n’hi ha prou.
