Quan es va presentar la llista de candidats i candidates per a les Primàries independentistes per les eleccions municipals de l’any que ve a Barcelona, molta gent va assenyalar que mètodes com que la gent voti l’ordre de la llista perjudicaria les dones, ja que no es podia decidir per decret que la igualtat estigués garantida. I si bé és cert que cal analitzar per què es van presentar molts més homes que dones a un procés electoral així, un cop van arribar les votacions vam veure com les dones es van imposar de manera clara. Si no s’hagués d’aplicar la Llei de Paritat, a la llista final 13 dels primers 16 llocs estarien ocupats per dones.
Aquest fet suposa una important victòria per tres sectors concrets. En primer lloc per les candidates. Sabent la dificultat sempre afegida de competir amb homes a una societat com la nostra, on el masclisme segueix impregnant tots els seus àmbits, elles van aconseguir guanyar gràcies al seu talent i esforç. Els seus mèrits van ser més que suficients per imposar-se en unes votacions democràtiques. En segon lloc, per la dona. Que en un procés d’elecció la gent dipositi la seva confiança de manera tan evident per les dones és símptoma que la reivindicació per l’apoderament femení està donant els seus fruits. Marcarà sens dubte un abans i un després, com a mínim a casa nostra. I en tercer lloc, és una victòria de la societat catalana, que ha assolit la maduresa suficient per aconseguir aquesta fita memorable que ens acosta més a una igualtat real de condicions entre individus d’ambdós sexes.
Malgrat tot, però, hi haurà gent que no serà capaç de veure la importància d’aquestes victòries i d’assumir que la democràcia i el talent són suficients per posar a la dona al lloc que mereix. Tant si és per defensar l’opacitat a l’hora d’establir una llista electoral com pels prejudicis col·lectivistes de sempre, aquells que parlen de mals abstractes incurables dins la nostra societat, seguiran reivindicant la necessitat de la paritat obligatòria i que sigui l’estat qui la garanteixi. Paritat que a les Primàries perjudicarà aquestes dones guanyadores, que veuran com companys de llista passaran per davant seu pel fet de ser homes tot i tenir menys vots. No s’havien fet aquestes lleis de paritat per afavorir a les dones? Com és que ara les perjudiquen? Doncs senzill, per què les dones estan en plena capacitat de conquerir el que es proposin i sense l’ajuda de quotes obligatòries que no premien el talent.
És hora de replantejar-nos de manera seriosa eliminar aquestes lleis de paritat masclistes que infantilitzen a la dona. Ningú amb dos dits de front nega les dificultats i opressions que es reben pel fet de ser dona, que es manifesten en molts àmbits diferents, però a l’hora d’obtenir l’èxit ja han demostrat de manera clara no necessitar quotes. Defensar les quotes és defensar la tesi que les dones són éssers febles que necessiten ajuda per aconseguir fer el que es proposen. Elles han demostrat que no és així. I si algú s’atreveix a dir que aquesta fita ha estat un cas excepcional que no es repetirà, estarà persistint en el seu paternalisme atroç i en el seu menyspreu per la dona.
I per últim, cal tenir molt present que si aquesta conquesta inèdita en el nostre país s’ha donat a les Primàries per Barcelona, no és per casualitat, com tampoc ho és que aquest sistema purament democràtic hagi aterrat al nostre país de la mà de l’independentisme crític amb el processisme. La defensa d’idees fortes, progressistes i modernes que qüestionen l’statu quo i la mediocritat imperant és l’únic que ens pot conduir a la victòria com a societat i individus. El talent acaba donant els seus fruits, per molt que es manipuli a l’opinió pública perquè pensi el contrari.
