En un article publicat a “Público”, el diari propietat del magnat de la comunicació, en Jaume Roures, l’Arnaldo Otegi descriu el gir de l’esquerra abertzale d’EH Bildu, que ell dirigeix, en l’intent de buscar una alternativa republicana a la independència. I ho explica amb tota mena de detalls.
A l’article aquest, Otegi s’oblida de la independència i aborda el paper històric de l’independentisme català i basc d’esquerres per deduir-ne que ha estat contraproduent, ja que ha fet possible que el neofeixisme i el règim del 78 continuïn entorpint que s’avanci cap a un model federal. Així, intenta justificar el suport d’EH Bildu i ERC als pressupostos espanyols del govern del PSOE i Podemos perquè el que és important no és tant el poc que s’hi aconsegueixi sinó el fet d’aturar PP i Vox.
O sigui que ja hi tornem a ser amb la història repetida: voler salvar Espanya d’una dreta neofeixista sacrificant la independència. Otegi considera que l’independentisme d’esquerres, tant català com basc, ha de sortir a l’ajut de les classes populars per, tal com diuen en Monedero i altres ideòlegs del 15M, fer possible la caiguda de la monarquia espanyola i caminar cap a una Espanya federal.
La clau de volta de l’article és al final, on hi diu: “Sin prisas pero sin pausas, con prudencia, serenidad, humildad, altura de miras y honestidad política e intelectual, hay que hacer los esfuerzos necesarios para tratar de acordar y construir una agenda política para un cambio histórico para naciones como la vasca y para el conjunto de pueblos y sectores populares del Estado. En esa tarea histórica está y estará el indepedentismo de izquierdas vasco.”
Rellegim aquest paràgraf amb atenció i passem-lo per la traductora. “Sense presses” pot ser assimilable a “ampliar la base”; “sense pauses” ens porta a la “taula de diàleg”, “amb prudència” sona a “desmobilitzar”, “serenitat i humilitat” a “fem bondat”, “altura de mires i honestedat política i intel·lectual” porta implícit que “perdonem la repressió al govern del PSOE i Podemos”… i totes aquestes renúncies són per acabar pactant una hipotètica república federal espanyola que no es veu per enlloc, que els del PSOE i Podemos ni volen que es vegi, i oblidant que qualsevol intent del passat en aquest sentit ha estat menystingut per les esquerres espanyoles. Sona a un munt d’excuses per no reconèixer que amb la monarquia corrupta ja els està bé i que hi conviuen còmodament.
En aquest article, l’Arnaldo Otegi fa una radical renúncia a la independència amb l’excusa de salvar una Espanya que com sempre, i ja va passar durant la República espanyola, no vol ser salvada: «Antes una España roja que una España rota», com va dir aquell polític espanyol de dretes, però aplicable a qualsevol polític espanyol d’esquerres, tant d’aleshores com d’avui mateix. No crec que el moviment independentista basc i el català pugui assumir tranquil·lament aquest deriva que plasma Otegi en aquest article a un diari espanyol.
D’aquesta font beu ERC, el canvi d’estratègia és
pel convenciment adquirit als d’Otegui, passats pels cursets d’espanyolisme fets a les presons, on fàcilment els mostren el poder de l’estat que, els han fet vore, no podran derrotar.
Tant Otegui com els seus seguidors d’ERC han caigut a la ratera, i ja són a la GABIA.
L’esquerra abertzale sempre ha tingut una branca espyolista; en aquest cas, però, sembla que és majoritària. Volent-se fer perdonar els anys de la lluita d’ETA han caigut en el reformisme espanyolista. Un error que mostrarà els seus límits ben aviat.