Ho teníem tot per guanyar, però l’anomenat estat major va decidir aturar el procés per evitar un bany de morts. Era una decisió difícil, sens dubte i segurament va ser la millor. Però la realitat és tràgica i dos anys després ens trobem davant d’una pandèmia mortal que ha portat l’estat espanyol a liderar el nombre de morts per milió per culpa de les dades de Madrid i Catalunya.
No crec que sigui cap delicte pensar que una Catalunya independent ho podia haver fet millor. Segurament molta gent ho pensa, però no passarà d’aquí. Ara, però, el que sí seria una realitat és que una Catalunya independent faria de manera molt més acurada ràpida la reconstrucció i la sortida de la crisi de la Covid-19.
Veiem, lamentablement, que els partits independentistes i les entitats de la societat civil han quedat molt tocades per la pandèmia, a més de per la patacada de l’aplicació de la repressió del 155. I, segurament, un altre factor que sempre ha planat per sobre dels nostres caps ha estat la idea, molt repetida en els mitjans que “amb la dreta, la repressió que ens hauria caigut seria molt pitjor que la de la suposada esquerra del PSOE i Podemos. Fins i tot, en algunes ocasions, a aquesta suposada esquerra se’ls perdona la seva repressió, tant o més forta que la que practica la dreta, però més sibil·lina.
És preocupant que els líders independentistes, de tots els tres partits i de les entitats com Òmnium i l’ANC, no estiguin confinats preparant un full de ruta per sortir de la crisi social i econòmica de la pandèmia per la via de la República Catalana i que, en lloc de preparar-se per dirigir amb eficiència la voluntat democràtica que la ciutadania catalana va decidir l’1-O, s’estigui permetent una guerra civil independentista a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Puigdemon, Junqueras, Riera, Cuixart, Paluzie: o treballeu per acordar una sortida a la repressió dels dirigents espanyols i de la crisi de la pandèmia per la via de la independència o seguirem molts anys més en mans d’uns dirigents espanyols, que han demostrat que ens veuen com una colònia, una diputació o com uns territoris que només servim per mantenir la seva cultura extractiva i d’espoli com han fet en els darrers 300 anys.
La repressió d’aquests dos anys llargs, amb l’afegit de la pandèmia, estan obtenint els mateixos resultats que el setge de 1714 o els bombardeigs, que cada cinquanta anys cal fer sobre Catalunya per a què s’estigui quieta. Efectivament estem actuant com si sortíssim d’una d’aquestes brutals dificultats, sense esma i desitjant que la cosa no vagi a pitjor.
Dirigents independentistes: ens vau portar a l’1-O, ens vau il·lusionar i ara veiem que no tenim més alternativa que ens porteu a la sortida de la crisi de la Covid_19 per la via de la independència o, altrament, deixeu pas a nous lideratges. La millor manera de salvar els ciutadans espanyols és aconseguir la independència de Catalunya i d’aquesta manera l’estat espanyol farà la seva revolta i deixarà de viure de l’extracció dels territoris de parla catalana. Encara hi sou a temps: doneu ordres als vostres dirigents que no surtin a parlar a la ciutadania fins no tancar un pacte per a una sortida independentista a la crisi de la Covid_19.
