Observant les xifres per la crisi de la Covid-19 a nivell mundial hem pogut observar que els països que millor l’han gestionat ha estat aquells que tenien un lideratge femení. En cito alguns exemples: Alemanya amb Angela Merkel, Islàndia amb Katrin Jakobsdóttin, Noruega amb Erna Solberg, Nova Zelanda amb Jacinda Ardern i Taiwan amb Tasi Ing-Wen, entre d’altres. Cert és que els països nòrdics la presència femenina en l’àmbit polític és més natural i no es qüestiona el gènere sinó les capacitats.
Tenir la fortalesa per obrir-se pas enmig de sectors polititzats per homes demana fermesa i convicció i aquí a casa nostra estem fent un llarg camí per tal que això succeeixi. Allà on les dones s’obren pas sense que es qüestioni el gènere és quan el pragmatisme s’imposa i, en un pla més emocional el valor de l’empatia, que tant necessari és per governar. La igualtat de gènere és un dret i la paritat sobretot en la direcció política és, ara com ara, el gran objectiu a assolir.
He pogut llegir el darrer llibre de la Marta Rovira i l’Oriol Junqueras Tornarem a Vèncer (I com ho farem), on demostren molta valentia i honestedat per tal d’explicar els errors comesos allà on va trontollar l’estratègia. El segon Subtítol -(I com ho farem)- per guanyar de nou i per aixecar-nos, penso que necessitem un pensament femení i l’anomenat “Com” és un dels valors principals on les dones hi podem aportar idees. De fet, seguint aquesta línia m’hagués agradat veure a la Marta Rovira exercint d’Eurodiputada a Brussel·les per fer sentir la seva veu i donar visibilitat femenina de Catalunya als ulls d’Europa. Ser dona com a un valor i una veu que cal escoltar i, segurament hagués estat un bon repte polític tornar a Catalunya essent Eurodiputada i proclamar fer de nou Referèndum democràtic -ara sí- amb la Llibertat Europea a la mà, la llibertat que Espanya ens ha negat.
Ens ha faltat i necessitem encara ara una veu contundent de dona que lideri els partits polítics a casa nostra perquè la representació en clau de moviment social la vàrem tenir àmpliament coberta per dues dones que varen ser-ne clars referents: Carme Forcadell i Muriel Casals.
En aquest article d’avui demano a les dones polítiques que tenim que continuïn amb pas ferm fent valer les seves idees i projeccions cap a les seves seus i partits polítics perquè els nous temps pandèmics i post-pandèmics són també per construir una forma diferent de fer política, d’observar la globalitat i tenir finalment una visualització perquè la República efectiva ens portarà nom de dona.
