Edició 2380

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 30 de gener del 2025
Edició 2380

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 30 de gener del 2025

Obligaria l’ONU un referèndum a Catalunya?

Ignorar aquesta via i seguir sotmesos, fins i tot sense Estatut…, “ser colònia!”, o unir-se per a gaudir dels beneficis de la independència via ONU, pacífica, legal, democràticament…? Què és el més coherent…?

-Publicitat-

“Cap problema pot ser resolt amb la mateixa mentalitat que es va crear”. Einstein,

Antecedents

El conflicte “Espanya/Catalunya” és atàvic. En els últims 400 anys s’ha proclamat la República a Catalunya fins a tres vegades: Pau Claris el 1641, Francesc Macià el 1931 i Carles Puigdemont el 2017. Es va recuperar el “Principat” sobirà 3 vegades: amb Lluís XIII, 1.641; arxiduc Carles, 1705. Carles VII en 1874. L’estat” català: Lluís Companys en 1934.

Catalunya manté una inequívoca voluntat de ser independent.
Guerra de successió. Catalunya prioritza el federalisme austríac al centralisme i absolutisme borbònic. Va perdre Catalunya. El Tractat de Nova Planta va anul·lar les institucions i lleis catalanes, va prohibir el català, va acomiadar als funcionaris i els seus dirigents. Va traslladar a funcionaris i governadors castellans, etc. Catalunya va deixar d’existir per a Espanya com a “ens”, i subjecte polític propi.

-Continua després de la publicitat -

Els Borbons, dues repúbliques, Franco, l’anomenada “transició”, no han “integrat” una cultura, identitat, comuna. Ortega: “españoles y catalanes sólo pueden conllevarse”. Catalunya conserva la seva “història i la seva identitat”.

Tarradellas: el “125” president de Catalunya. La “Generalitat” va seguir en l’exili. Va ser considerat “interlocutor polític propi”. Es va recuperar una autonomia prèvia a la guerra civil. Primer Estatut: incomplet. Segon Estatut “constitucionalment” elaborat: incomplet. Davant la qüestionada sentència del Constitucional, el parlament català va celebrar un referèndum. Després, la coneguda reacció de l’estat. S’ha acabat el “procés”? Molts consideren que està latent.

-Continua després de la publicitat -

És possible que l’ONU obligui a un referèndum a Catalunya…?

JORDI CASTELLÁ, afirma que sí. Advocat, polític, escriptor. Investigador dels processos d’independència promoguts per l’ONU. Forma part de diferents organitzacions politicosocials a Catalunya. Rigorós en els seus plantejaments.

El seu llibre “La via guineana” analitza i explica amb detall com Franco es va veure obligat per les Nacions Unides a concedir la independència de Guinea Equatorial. En quins arguments legals es basa Jordi Castellà?

Li plantejo unes preguntes. Analitzi el lector les seves respostes.

Com es va materialitzar la independència de Guinea?

JC: “Resolució 1514: tenen dret d’autodeterminació “totes les nacions que estiguin dominades, administrades, oprimides, per una altra nació”. Polítics guineans ho van utilitzar. Un país membre de les Nacions Unides va fer la petició. Després d’un “estatut d’autonomia” es van succeir els passos. L’ONU va ordenar un referèndum d’autodeterminació. Van participar, “exclusivament”, els “naturals de Guinea majors de 21 anys”. Es va celebrar i va guanyar la independència”. Franco no va poder impedir-la”

Què exigeix l’ONU per a donar suport a un referèndum?

JC: “1: Que sigui un poble dominat per un altre. 2: Que no disposi de sobirania plena. 3: Clara separació, delimitació geogràfica, identificable. 4: Amb fets diferencials ben definits”

Es donen aquestes exigències a Catalunya?

JC: “demostrativament sí. Des de 1714 Catalunya ha estat dominada militar, política, econòmica i judicialment pels Borbons, Espanya. Definició de “colonització”: “imposició per les armes i lleis, de les mateixes lleis, llengua, cultura, valors al territori colonitzat i explotació econòmica d’aquest”. Defineix la situació a Catalunya. Està dominada des de llavors. Frases: “Cal bombardejar Catalunya cada 50 anys”. (Esparter) “Per Catalunya… estem disposats a ocupar-la tantes vegades com sigui necessari i per a això estic disposat a agafar el fusell de nou”. (Fraga Iribarne. El ministre que va gestionar la independència de Guinea!) El 155!

Com qualificaria l’ONU escoltar “per ells” als milers de guàrdies Civils i policies que va enviar l’estat espanyol per a impedir el més democràtic que existeix: un referèndum? Més de 2.286.217 persones van defensar les urnes davant l’agressió policial. Segons la BBC: més de 1.000 ferits. El Mundo: “Un comitè de l’ONU dictamina a favor dels independentistes catalans que van denunciar a Espanya després de l’1.0*. El País: “El Comitè de Drets Humans de l’ONU dictamina que Espanya “va violar els drets” dels líders independentistes catalans”

Abans i després de la persecució judicial, penes econòmiques, sentències d’anys de presó per delictes que d’altres justícies europees, Consell d’Europa, etc. no van considerar que ho fossin. La justícia espanyola està en evidència. Hi ha exiliats polítics. Moltes més proves demostren la dominació de Catalunya per Espanya política, econòmica, cultural i identitariament. Què dirà la Comissió que investigui aquesta situació tan verificable, demostrable?

I sobre l’exigència que no existeixi sobirania plena?

JC. “Des de 1714 Catalunya manca de totes les seves històriques institucions que la convertien en una nació sobirana des de feia segles. Està obligada a subordinar-se en tot al que decideixin els estaments espanyols. Hi ha moltes proves. Lleis aprovades pel parlament català amb una clara orientació social com a pobresa energètica, entre moltes altres, són anul·lades pel Constitucional espanyol. Estatuts incomplets. El 155 va tancar el Parlament de Catalunya. Les grans infraestructures depenen de l’estat espanyol, com succeeix en totes les colònies. Una cosa pitjor: Catalunya no és ni autonomia. No té Estatut! Segons Sánchez: “Catalunya està intervinguda”. I així és. Sobirania plena? El contrari! Com qualificaria tot això, clarament demostrable, la comissió de l’ONU que estudiés la situació a Catalunya?

L’exigència 3: “clara delimitació geogràfica” sembla inqüestionable.

JC: Exactament. Els límits de Catalunya estan perfectament definits, són indiscutibles, en els mapes des de fa segles. No pot existir cap dubte.

Requisit 4: fets diferencials ben definits?

JC: “Totes les característiques pròpies d’una NACIÓ són presents a Catalunya. Bandera, llengua, pròpies i mil·lenàries. Lleis singulars, pioneres, com el Codi del mar, sistema parlamentari propi com el “Consell de Cent” al qual se subordinaven els reis, un sistema judicial molt complet, moneda pròpia. Molt nombrosos i diversos tractats de les més variades especialitats, literatura, etc. Internacionalment es reconeix la “identitat i personalitat catalana” clarament separada del seu entorn. El qualificatiu “català” singularitza a moltes persones, productes i serveis. És inqüestionable.

La comissió de l’ONU veuria que Catalunya reuneix plenament totes les condicions perquè pugui exigir la seva independència de mode pacífic, legal i democràtic!”

Això, segons Nacions Unides. I des de la legislació espanyola?

JC: ““Espanya té reconegut el dret d’autodeterminació. Està signat pel rei Joan Carles en el BOE de 4 d’abril de 1977”.

La Constitució reconeix el dret a l’autodeterminació. Article 10.2: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les matèries ratificades per Espanya.”

Qui ha creat el conflicte? Aquí està la història. Com a consultor aplico el principi de “conèixer la causa d’un problema és més de la meitat de la seva solució”. Els fets demostren que l’independentisme és “reacció a la colonització”.

“Existeix la via ONU per a obligar a Espanya a celebrar un referèndum. És un recurs inqüestionablement legal, pacífic, democràtic, a l’abast de Catalunya.

Per què no ho utilitzen tots els partits, organitzacions i associacions, que diuen voler el millor per als qui viuen, treballen i tributen a Catalunya? Per què no existeix un projecte comú de l’independentisme, que permeti aconseguir aquest referèndum possible?

Com qualificar als dirigents independentistes si no ho fan, no ho intenten? Com als molts militants i votants, autoconsiderats independentistes, que no ho exigeixen als qui trien?

Si de veritat, cada polític, cada votant a Catalunya, vol el millor futur possible en democràcia, qualitat de vida, educació, sanitat, treball, llibertat, què és el més coherent?

Ignorar aquesta via i seguir sotmesos, fins i tot sense Estatut…, “ser colònia!”, o unir-se per a gaudir dels beneficis de la independència via ONU, pacífica, legal, democràticament…? Què és el més coherent…?

Joan Manzano

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió