Sembla que a poc a poc, l’independentisme ho comença a veure clar: o els independentistes es posen d’acord o el daltabaix que suposarien unes noves eleccions podrien passar una monumental factura molt difícil de pagar. De moment, més de 700.000 votants independentistes s’han quedat a casa aquest 14-F, ni molt menys totes van ser per la pandèmia, i unes noves eleccions podrien engrandir el problema. Millor no intentar-ho.
Es percep cada cop més que el govern de Via Àmplia, defensat per alguns sectors, fa aigües abans de començar i no és viable, principalment per la deriva lerrouxista i autonòmica del món dels comuns. Solament cal veure els perfils autonomistes com Jèssica Albiach o Joan Carles Gallego i també la deriva demostrada per Ada Colau quan va pactar la seva alcaldia amb la xenòfob Manuel Valls.
ERC i JuntsxCat tenen una nova oportunitat per formar govern, amb la CUP en suport extern o intern, i tenen, a més, l’obligació d’establir fins on tindrem paciència per negociar l’amnistia i el referèndum i també què caldrà fer quan es constati la negativa frontal de l’estat, per evitar els errors de 2017 i, juntament amb l’exili, preparar la unilateralitat per guanyar l’embat amb l’estat.
La democràcia de les urnes ha tornat a donar a l’independentisme el dret a ser una república independent, agradi o no a Espanya, que sempre ens dirà no a tot. Una dada molt important: de la crisi de la Covid-19 no en sortirem sense ser independents. Seguint formant part d’Espanya, les previsions són molt pessimistes i no podem seguir sent l’ase de tots els cops de l’espanyolisme. La independència ens donarà l’amnistia i les eines per superar la pitjor crisi social i economia que hem viscut aquests darrers anys.
