Si el Grup Godó està nerviós, veient el que costa formar govern, vol dir que segurament anem pel bon camí. Un cop va comprovar que els comuns no volien cap govern de via àmplia, ERC va decidir lliurement començar a negociar amb la CUP, però començar pel partit que no entrarà al govern dificulta poder arribar a un acord amb JuntsxCat, el soci imprescindible per obtenir la majora absoluta.
D’aquí ve l’opció, que des de Junts ha transcendit, de votar a favor de Pere Aragonès, però quedant-se a l’oposició. És una mesura dràstica, que tampoc no agrada a ERC: un govern en minoria, amb un evident desgast i tenint en compte, a més, que l’acord amb els cupaires per dos anys no sembla que hi arribarà, com ja han començat a dir alguns dels seus líders.
JuntsxCat necessita temps per acabar d’estructurar-se al territori i que el seu relat s’enforteixi entre els opinadors i els mitjans de comunicació. Per això, quedar-se a l’oposició és un risc evident pensant en el món municipal de cara a les eleccions del 2023, un àmbit aquest on el PDeCAT té importants alcaldies en ciutats mitjanes del país.
Crec sincerament que tindrem acord de govern entre ERC i Junts perquè, malgrat l’existent guerra civil a les xarxes, els dos partits es necessiten. L’estratègia d’ERC de començar a negociar amb la CUP els pot costar haver de cedir més, i veiem com es van fent públiques algunes iniciatives, com noves conselleries i un nou comissionat per als fons europeus, això com també queda clar que caldrà fixar un acord sobre el per al Consell per la República.
La negociació s’allarga perquè tots dos partits es coneixen i el que sembla que seria fàcil de fer, intercanviar-se els papers tenint en compte l’acord de l’anterior legislatura, resulta que ara provoca moltes discrepàncies.
Abans de l’arribada del tripartit, cada departament de govern tenia autonomia quasi plena amb el pressupost aprovat, però, amb l’arribada del PSC i del conseller Castells al davant d’economia, les coses van canviar i qui tenia economia tenia el control del govern, ERC ho va patir durant els tripartits i, en les passades legislatures, qui ho va patir va ser Junts i ara són els republicans els que no volen que els de Puigdemont facin el mateix, amb l’afegit, a més, de la gestió dels fons europeus.
Un altre punt clau i que genera moltes discrepàncies són el consell d’administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) i la secretaria de difusió, és a dir, el control de la publicitat, que sempre havia estat depenent de presidència i del partit que tenia la presidència. En la passa legislatura, ERC els hi va fer a Junts un gol per l’escaire separant difusió de Presidència i passant-ho a dependre d’Economia.
Desencallant aquests temes, l’acord pot arribar. Les dues formacions saben que es necessiten i que seria difícil d’entendre que no es formés govern. Una altra cosa serà que acabi sent un bon govern, mentre continuí la guerra civil independentista, i què passarà en el moment que la CUP perdi la paciència veient com la taula de negociació no aporti resultats en positiu.
