L’estat espanyol és un estat corrupte, que utilitza els seus poders per intentar liquidar el moviment independentista. Aquesta afirmació no és cap especulació, és la realitat, i els nostres governants, mentrestant, semblen que visquin en un món feliç quan resulta evident que estem dins d’un espai, l’estat espanyol, on no s’accepta la dissidència democràtica.
Ara que s’ha destapat que el president Torra va ser seguit en una jornada electoral, les preguntes són: i quants dies més? I la resta del govern? Segur que tots aquells que són considerats perillosos independentistes són monitorats pels els servies d’espionatge i policia, és a dir, per les clavegueres de l’estat. Si mai un dia l’estat espanyol arribés a ser transparent, ens posaríem les mans cap, per la xifra milionària de diners malversats en pràctiques d’espionatge il·legal.
Hem vist i comprovat com a les investigacions policials s’inventen sumaris sense proves; s’utilitzen les inspeccions fiscals, per a fer xantatge a empreses i persones vinculades als independentistes; s’utilitza el Tribunal de Comptes, per robar el patrimoni dels ciutadans que gosen treballar per la independència; es criminalitzen els polítics, que són contundents en la defensa de la democràcia i de l’autodeterminació i, si encara no en tenen prou, s’utilitza la “injustícia” espanyola per criminalitzar tothom que discrepi i tancar-los a la presó .
Espanya és un estat democràtic excepte en el moment de parlar de Catalunya i el seu legítim dret a l’autodeterminació. Aleshores, tot s’hi val i la guerra bruta actua amb virulència, mentre els nostres polítics sembla que visquin a Matrix. Com pot ser que la resposta del Govern a l’escàndol del seguiment al president Torra sigui només una carta del conseller Buch al ministre de l’interior?
En qualsevol país de democràcia avançada aquesta situació comportaria una dimissió immediata dels responsables polítics implicats, una investigació d’ofici de la justícia i moltes altres actuacions. En canvi els nostres líders s’esforcen a intentar parlar amb l’enemic, que, sense treva, ens té declarada la guerra.
En qualsevol resolució de conflictes, abans de començar a parlar, el primer que es fa és el cessament de les hostilitats, però aquí no! Aquí comencem a parlar sense ni tan sols exigir que s’aturi la repressió.
Cal reaccionar com a país, abans de començar a parlar cal exigir la fi de les hostilitats i de la guerra bruta. No fer-ho és tornar a caure en la trampa de voler salvar Espanya quan és evident que Espanya no vol ser salvada. Els que patim la repressió i som independentistes de pedra picada exigim dignitat, i si això vol dir noves eleccions a Espanya, cap problema que ens hi juguem la supervivència com a poble.
