No fer ni deixar fer

Que Junts es va posar en un carreró sense sortida amb la seva sortida del govern, cada cop és més evident. L’enquesta de GESOP publicada encara no fa una setmana mostrava que la majoria dels catalans els culpen a ells del trencament de l’executiu independentista: tothom va veure com instaven al president de la Generalitat a sotmetre’s a una qüestió de confiança quan encara representava que ells formaven part del mateix equip. Després va venir la consulta, amb la qual van decidir sobiranament fer un cop de porta a la plaça de Sant Jaume, un cop de porta no gaire sonor perquè bona part del partit era partidari de quedar-se. Ara sí, una vegada fora sembla que han volgut abandonar tota coherència i abonar-se al no fer ni deixar fer. El primer exemple ha estat la votació al Parlament sobre el projecte de llei del pla estadístic de Catalunya. No es tracta tant del contingut de la mesura, com del fet que qui l’havia impulsat havia estat el conseller juntaire Jaume Giró. La llei que ells mateixos havien redactat de sobte passava a ser indesitjable fins al punt d’impedir-ne la tramitació. No podem evitar preguntar-nos si el posicionament sincer és l’actual o el de quan encara romanien al govern: ¿feien lleis que consideraven nocives o és que ara frenen lleis que consideren positives? Tant una cosa com l’altra serien greument reprovables. El principal lliurament d’aquesta nova política de bloqueig sembla el veurem amb els pressupostos de la Generalitat. De nou, elaborats per Jaume Giró. L’excusa que ja comencen a fer córrer és aquella que diu que no eren els seus números ideals, que van haver de transigir perquè formaven part d’un govern de coalició. ¿Vol dir, això, que ara el govern hauria de fer els pressupostos completament a mida d’un partit de l’oposició? Aquest supòsit no es deu haver fet realitat mai en cap democràcia d’enlloc del món.