En un moment de tristesa pels greus atacs que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol, encara sóc capaç d’esbossar un somriure. Perquè ho dèiem des de feia temps, que la lluita del poble català pels drets i les llibertats només era el principi. El principi d’una revolta contra un sistema podrit i corromput, hereu del franquisme, que ha resistit qualsevol intent de reforma al llarg de dècades de suposada democràcia. Una revolta basada en la desobediència civil no violenta que podria inspirar un canvi històric.
Les mobilitzacions contra una sentència ignominiosa a un procés legítim, pacífic i democràtic s’estenen aquests dies a diferents punts de l’estat espanyol. Ahir ho vam veure a la seva capital, amb càrregues brutals contra els que se solidaritzaven amb els presos polítics i s’abanderaven antifeixistes: no es tracta de banderes, sinó del xoc entre poder i poble. Desconfiem del poder (vingui d’on vingui) i confiem en el poble (vingui d’on vingui).
Ara ens ha tocat als catalans, però el regne d’Espanya no s’aturarà i cal que cada cop siguem més gent als carrers de Catalunya, però també de Madrid o Granada. Els nostres camins van en paral·lel i cal demostrar que ni el discurs de l’odi de PP, Cs i Vox ni la manipulació descarada de la caverna mediàtica ens deixaran sense aquella emoció que sentia quan ahir rebia vídeos de solidaritat d’arreu de l’Estat espanyol. Gràcies als que us heu mobilitzat i als que no, feu-ho! I feu-ho per vosaltres, per canviar el vostre futur.
Perquè el que està passant a Catalunya és necessari que passi arreu, siguin quins siguin els objectius (sempre pacífics i democràtics) que es vulguin assolir. Perquè és igual a quin nom responguin els poders polítics, econòmics, judicials o policials: si es dediquen a reprimir els drets i llibertats de la ciutadania, han de ser confrontats. I és que l’1-O va demostrar moltes coses, també que una altra policia és possible, i cal que això arribi arreu.
Catalunya ha escollit el camí cap a la independència però mai deixarà sols els pobles germans. Ara, no ens deixeu sols, perquè sols el poble salva el poble. La guspira catalana ho ha encès tot i cal que la fem imparable.
