Paradoxalment, al que es podria pensar, dir no a un govern “independentista” és un sí a la independència.
Arriba un moment en què hauríem de començar a diferenciar entre un independentista i el que vol fer la independència.
L’independentista dirà que el seu objectiu és la independència, però realment serà una perversió de les paraules i de la terminologia. A l’hora de la veritat, hem copsat tots que ser independentista no vol dir fer passos efectius per la independència. I la prova la tenim amb el govern actual liderat per Pere Aragonès i Esquerra Republicana.
Només hem de mirar el discurs que feia Oriol Junqueras fa 8 anys, en què defensava activament que un acord i el diàleg amb el regne d’Espanya eren impossibles. Avui en dia, totes aquelles paraules s’han esvaït i s’han convertit en fum. Més aviat, aquells que defensaven que amb Espanya no hi havia cap acord possible, ens titllen als que no ens hem mogut ni un pam de la nostra fita i ideals com a hiperventilats, radicals, o fins i tot ara s’ha posat més de moda anomenar-nos feixistes. Feixista, per cert, una paraula que també han banalitzat i pervertit fins a treure-li sentit al terme feixisme. Però això ja dona per un altre article. O fins i tot per diversos.
El fet és que aquells que demanem que el Govern no llenci tot el capital aconseguit aquell primer d’octubre, ens hem convertit en els dolents.
Es veu que el Govern de la Generalitat prefereix continuar gestionant engrunes autonòmiques en lloc de gestionar el capital sencer del país. Ens venen com grans acords liquidar la immersió lingüística per fer ves a saber quin tripijoc a la injustícia espanyola, sense haver-se’n adonat encara que els jutges sembla que tenen una agenda política pròpia i que si han de vulnerar la llei per imposar els seus ideals, ho faran. Llavors sortiran defensant que tard o d’hora Europa es pronunciarà. Doncs bé, què hem d’esperar, que per cada abús de la judicatura espanyola resolgui Europa al cap de cinc anys? Això és una roda de hàmster! El conte que no s’acaba mai.
A la vegada, Esquerra, partit que es fa dir “independentista” defensa la llibertat d’expressió (excepte quan s’exerceix en contra dels seus interessos. Llavors ets d’extrema dreta, feixista, ultra… i tot allò que se’ls acudeixi).
A la vegada, mantenen i sostenen la governabilitat d’un partit a les institucions espanyoles que va ser favorable al 155, que va presumir de ser qui controlava la fiscalia. Un govern que ja va incomplir en temps de Zapatero allò que disposaríem del 100% de cinema doblat en català. Un govern que, de la mateixa manera que els de la dreta, han incomplert les inversions pactades i aprovades en pressupostos pel que fa a Catalunya. Que no tenen cap mena de dubte en afavorir la desinversió al nostre país, de la fuita d’empreses. Algú em pot explicar com pot ser que un rei o un estat que reclama la sobirania de tot un territori, es dediqui a fer discursos en contra de la gent que hi viu, animant i felicitant aquells que van anar a apallissar-los? Em podeu aclarir com pot ser que un país es dediqui deliberadament a posar pals a les rodes a un dels seus motors, senzillament per l’odi que tenen cap a la seva identitat, cultura, llengua, història… que fa segles intenten exterminar?
Però sembla que alguns encara no ho han entès. Encara els donen suport o els faciliten la recentralització de serveis com el de bombers o el Meteocat.
Veritablement, ens fa pensar que aquells indults que hi va haver, tenien un preu. I aquest era la rendició i la submissió.
Parlen de diàleg i de concòrdia mentre hi ha més de 4500 represaliats (alguns pendents de judici, d’altres empresonats, d’altres exiliats). Els faciliten la governabilitat mentre persegueixen al poble que un dia va sortir a donar la cara i a defensar-los per allò que ens havien dit que tirarien endavant. O no és veritat que ens van dir que complirien el mandat de les urnes que sorgís arran del Primer d’Octubre de 2017? Què ha passat amb allò?
Els partits independentistes haurien de reflexionar on van anar a parar més de 600.000 vots que va perdre l’independentisme entre les eleccions del 2017 amb les que es van celebrar el 2021. No van complir el que van prometre i la gent es va cansant. Ens diuen que no entenen per què els joves no surten al carrer a defensar-se, però és que quan ho van fer (per exemple, a Urquinaona), se’ls va criminalitzar i assenyalar.
L’independentisme té molts vessants i moltes maneres de lluita. Com creieu que es va acabar la monarquia a França? Amb un referèndum acordat amb els Borbons? I com van poder començar a exercir el seu dret a vot les dones? Com es va acabar l’esclavatge? Com va aconseguir drets als EUA la comunitat afroamericana? Aquells que segueixen defensant que es pot dialogar amb el botxí, tal com fa Esquerra Republicana, o són uns il·lusos, o ens enganyen perquè tenen quelcom per guanyar (o ja ho han guanyat).
Així doncs, si algú és mínimament assenyat, sabria que dir No a aquest govern és dir Sí a la independència. Perquè aquest govern el lidera un partit que manté a les institucions aquells que un dia van fer costat a dissoldre les nostres. Perquè aquest govern lidera encara avui en dia acusacions contra independentistes per exercir el seu dret a manifestació. Perquè aquest govern expedienta funcionaris senzillament per la seva ideologia democràtica.
Junts per Catalunya, Demòcrates de Catalunya, Acció per la República, Solidaritat… qualsevol actor polític que d’una manera o altra defensi la legitimitat del resultat del Primer d’Octubre, no pot estar d’acord en seguir en aquest govern ni un minut més. Perquè al final es resumeix d’una manera “Pagueta o dignitat”.
La gent comença a estar cremada, i sembla que a Esquerra de moment no l’afecta en res electoralment, però a Junts, Demòcrates, Acció o Solidaritat sí que els pot afectar, i molt les decisions que prenguin.
Esquerra ja va impedir que el president Puigdemont fos president, va suspendre el president Torra, portant-nos a eleccions, van fer fora la Presidenta Borràs, i ara recentment al vicepresident Puigneró.
Esquerra no ha entès que està en un govern de coalició. I els acords que els han portat al govern s’han de complir. Doncs bé, la CUP ja va denunciar que aquests acords no s’estaven complint i ja va marxar d’aquell acord d’investidura. Ara Junts es debat entre quedar-se o no (jo, obertament demano a tots els militants de Junts que votin NO a seguir al govern). Potser aquests que es diuen ser independentistes, aquests que per boca del seu president diuen que el Primer d’Octubre va ser quasi tot gràcies a ells, haurien de reflexionar perquè totes les opcions independentistes els van deixant cada cop més sols. Haurien de preguntar-se si no són ells els que s’equivoquen d’estratègia quan ni tan sols s’atreveixen a anar a una manifestació independentista com la de l’11 de setembre (fins i tot cridaven a boicotejar-la) o quan els seus representants són xiulats.
Controlen els mitjans públics, les subvencions i, per tant, la línia editorial de molts mitjans de comunicació. Pensen que som encara a principis del segle XX, i no s’han adonat que la veritat corre i es difon per les xarxes socials. Els seus enganys i tripijocs quedaran al descobert.
Segueixen entestats en allargar aquest poder autonòmic per mantenir les pagues desorbitades a directors generals, secretaris, consellers, i tants altres càrrecs que em deixo, potser ens tocarà a la gent bastir aquesta alternativa real. Oblideu les enquestes, oblideu els sondejos. Si cal els manipularan per controlar el nostre sentit del vot, perquè ningú vol llençar el vot a les escombraries.
NO al govern és SÍ a la independència.
