Com es vol estar el 2027? Quins ajuntaments cal triar per a esta “el menys pitjor” possible? Es decideix ara! Segons declaracions, denúncies, propostes, programes: tot està fatal.
Progressa Catalunya gràcies als seus polítics? Objectivament, no. Progressa no gràcies a…, sinó malgrat ells! Els electors semblen bipolars: magnífics professionals que fan avançar l’economia que tant beneficia a l’espanyola. Com a votants, com qualificar-los?
Cal triar als qui gestionaran ciutats, pobles, on viuen més de 7.500.000 de persones. És un contracte a 4 anys vista sense possibilitat d’acomiadament per malament que ho facin. No citaré declaracions, desqualificacions, dels líders. Són veritablement descoratjadores des d’un enfocament de cultura política. Esperem que els candidats locals siguin “integradors”. Tots diuen estimar molt la seva localitat. De veritat? Seran triats per ella. Com a consultor, amplio referents perquè el lector decideixi el seu vot.
Què podrien fer els nous equips? Posar pegats. Comparar programes permet veure moltes coincidències. La gran majoria denuncia mancances similars. Es proposen solucions puntuals. Poques propostes clarament diferenciades. Menys encara originals, innovadores. Si de veritat estimen les seves ciutats, pobles, hauria de ser fàcil consensuar les execucions purament pal·liatives. Disminuir i eliminar problemes urgents. Solucionar el que falta. És molt poc ambiciós, encara que alguns temes siguin molt necessaris. La majoria de situacions negatives són tècniques: carrers, pàrquings, edificis, instal·lacions… Hi ha poc espai per a ideologies (esquerres o dretes), partidismes. Si es resol, ja és positiu. Bastarà amb gestors eficients.
Rehabilitar. És un procés més ambiciós, exigeix visió més àmplia. No és tapar fuites, apagar focs, arreglar desperfectes, aportar respostes a exigències puntuals. És normalitzar, restaurar, models inicials. També, moltes ciutats, pobles, han tingut canvis importants i cal readaptar per a reubicar. Es fa encara més necessari el consens dels diferents grups municipals. Cal anar abandonant ideologies, dependències partidistes, en bé de tots els electors. No sols dels propis. Es precisen gestors més competents.
Reenginyeria. “Replantejament fonamental, redisseny de tots els departaments municipals per a aconseguir millores substancials en costos, qualitat, serveis i rapidesa, optimitzar els fluxos dels treballs i la productivitat de l’Ajuntament” (Adaptat de Morris i Brandon) Exigeix uns equips molt més compromesos, rigorosos, formats, eficaços, competents. Han de quedar marginades, subordinades, la ideologia, encara que incorpori matisos, la dependència partidista. El projecte de reenginyeria no és per a reparar. És per a situar la localitat en el futur. És incorporar principis, valors, recursos, mètodes, sistemes, que permetin un desenvolupament holístic, integral. Exigeix un Base 0, anàlisi rigorosa de la realitat present, concretar febleses que signifiquin amenaces i fortaleses que suggereixin oportunitats clares de millora cara a un model predissenyat per a quan acabi la legislatura. Es requereixen gestors molt eficaços, competents.
Excel·lència? Com a consultor la veig impossible avui a Catalunya. Exigeix líders. No existeixen. Líder: “qui té una visió que millora substancialment l’existent i ho materialitza”. Pel publicat, no hi ha un sol líder que ofereixi una visió “de futur” excel·lent. Els dependentistes volen una Catalunya regió d’Espanya. Sembla que ho aconsegueixen! Els independentistes, sense cap projecte i dividits. Com els votants. Cap programa va més enllà de pal·liatius.
L’excel·lència exigeix líders amb visió, perspectiva, molt àmplia, llunyana. I votants amb aquesta visió! Que volin com les àguiles. Predomina el vol gallinaci. Qui, quin candidat, llista, ofereix un projecte clar de com vol que estigui la seva ciutat el 2027? Si hi hagués líders excel·lents, actuarien amb un projecte comú, màxima autoexigència i perseverança per a materialitzar-lo. La realitat? Tot el contrari!
D’altra banda, quin ajuntament pot fer un projecte excel·lent amb les limitacions d’una dependència tan demostradament negativa de l’Estat espanyol? Les conseqüències de l’espoli són evidents. També, falta de lliberta” per a decidir sobre els pocs recursos disponibles. Són mínims els candidats que contemplen la necessitat d’independència com el millor.
Corre per la xarxa una imatge molt gràfica. Una persona darrere les reixes d’una cel·la. Té un ganxo. Al seu abast, un pa i la clau del seu calabós. Opta pel pa. Si triés la clau tindria llibertat i millor aliment. No es fa. Tantes ments empresonades i de visió tan curta existeixen en els dirigents polítics, candidats municipals, votants? Es tria seguir empresonats. Aquí parlen molt. No actuen. Sense independència, autogestió dels propis recursos, Catalunya, els Ajuntaments, electors, estaran molt lluny de l’excel·lència que podrien gaudir. Què ho justifica?
Què tria el votant? Posar pegats, rehabilitar, reenginyeria cap al futur…?
Quina llista és més competent per la seva actitud, formació i aptitud? Qui actuarà sense dependències partidistes, ideològiques, prejudicis, fòbies… en bé exclusiu i prioritari de la localitat i de Catalunya?
Col·laboraran o s’enfrontaran? Des de la coherència, Què triar? Estar una “mica menys pitjor”, si ho aconsegueixen? O aspirar a una “reenginyeria local” possible i beneficiosa per a tots? En votar, què prioritzar? Partit, ideologia… o el millor per a la pròpia família?
