Municipals 2023: a qui triar?

«La diferència entre els animals i els humans, és que els animals mai permetrien que el cap del ramat no fos el més competent»  (Churchill)

Noves eleccions. Hora de balanços, promeses. Els polítics en eleccions prometen construir ponts fins on no hi ha cap riu. Problema dels polítics o dels qui s’ho creuen? No és possible no votar! S’escolten, llegeixen crides a no votar, votar nul o en blanc, com a element de càstig. A qui castiga? A qui beneficia és deduïble. A qui triar…? Com a consultor he gestionat molts processos de selecció de directius. Ofereixo algunes idees que puguin ajudar a decidir als votants que pensin per si mateixos.

Perfil personal. Principi fonamental d’organització: les persones han d’adaptar-se a les exigències del lloc. Mai a l’inrevés. I menys si no és la més competent. Què predomina? Els millors per a cada alcaldia o alcaldies per als partits i els seus fidels? Efectes per als votants? Decideixi el lector!

El lloc. L’Ajuntament. Els programes actuals són decebedors. Suggereixen orientació a solucionar problemes puntuals. Són pal·liatius, repetitius. No actuen sobre causes crítiques. Poca o nul·la visió estratègica optimitzadora del millor futur.

Cal substituir models, persones, incompetents aferrades al passat, visió a curt? Cal sanejar econòmicament, urbanísticament, socialment, etc.? Cal conservar l’aconseguit? Cal innovar, nous projectes, gestors orientats al futur per a optimitzar creixement, desenvolupament, empresarial, rural, urbà, sanitari, cultural, generació de riquesa, de llocs de treball, imatge, atractiu per a inversions…? Clima, ambient. Tranquil, crespat, dividit, participatiu?

Què, com, vol la ciutat i quins gestors es precisen per a materialitzar el millor? Cada situació, Ajuntament, precisa el candidat més funcional. Cada elector ha de diagnosticar i saber triar-ho. Es fa… o es vota per rutina, ideologia, partidisme, fòbies, prejudicis?

Candidats. Perfil objectiu: Exigències concretes ineludibles de cada alcaldia. Quines formació mínima indispensable, aptituds sine qua non. Filtrats els candidats, es rebutgen uns i s’analitzen els que quedin. Encara que no siguin ideals.

Perfil subjectiu:

Actituds: Qui té més vocació de servei, predisposició, orientació potser per a les persones. No servir-se del lloc. Nivell de formació per a aquest. La immensa majoria de polítics no la tenen. Són voluntariosos, o no!, intrusos legal«. Quines aptituds específiques, mínimes, concretes, per a estar al capdavant.

Dependrà de la situació de l’Ajuntament. Si ha de reparar, consolidar, optimitzar. Valorarà: Rigor, objectivitat, visió estratègica, lideratge, sentit d’equip, integració, bones relacions, concentració en les causes crítiques. Anticipació, flexibilitat, creativitat, innovació, perseverança per a materialitzar el millor projecte municipal. Assoliments en el seu haver. Funcions directives indispensables: planificació, organització, decisió objectiva, (no per ideologies, partidismes), coordinació i control. Orientació clara als millors objectius en funció de les persones. Representar a aquestes davant qui procedeixi. No representar a partits o ideologies davant els seus veïns. Menys, imposar-les. Succeeix?

I la independència? Absent. No figura en els programes. No hi ha unitat. S’ha perdut una gran oportunitat. Es manté el negatiu ara no toca! Llavors, quan? Mentre Catalunya continuï sent territori intervingut, espoliada, colonitzada, menyspreada, els Ajuntaments, tots, continuaran patint les conseqüències d’aquesta negativa dependència. De moment, no es parla d’una de les causa crítica dels problemes: la dependència de l’Estat espanyol, els incompliments, la falta de recursos. La sequera demostra la incapacitat del govern català. Es recorre a l’Estat espanyol demanant ajuda. Quins candidats s’enfrontaran a l’Estat en defensa dels seus propis electors? Ja se sap com actuen. Qui calla, atorga!

Electors. “Els homes lliures tenen idees. Els submisos tenen ideologies” (Teóòcrit). En quin grup estan? Pensen per si mateixos el millor per al present, futur, de les seves famílies en l’entorn en què viuen…, o són tan submisos que ho deixen tot en mans d’uns altres per ideologia, rutina, dependència partidista, encara que els perjudiqui? Què demostra l’experiència? Trien un metge, un professional de qualsevol especialitat, etc. per la seva competència professional… o per ideologia, partidisme, fòbies, filies, prejudicis? Gairebé segur, per la seva competència. Apliquen aquest criteri a les eleccions polítiques, municipals?

A quins veïns li lliurarien les claus de la seva casa durant 4 anys? S’ho pensarien. Perquè, amb el seu vot, lliuren les de la seva localitat als qui la gestionaran aquest temps. Això importa molt! És indiferent no votar, fer-ho en blanc o nul? 4 anys per davant! Amb quins efectes? És determinant pensar bé en qui confiar. O en qui no tornar a fer-ho. La qualitat de vida local de la família està en joc.

S’exigeix competència als candidats. La tenen els electors?  Què és coherent votar…? Reparadors, conservadors, optimitzadors? Estadistes orientats al millor futur… o partidistes defensors només del “seu« present, model, ideologia, lloc?