Rufián és al centre de la diana, de tots els dards i, des de l’interior del punt negre, els aguanta la mirada.
De naturalesa enginyosa, trapella, no calla perquè la paraula noble s’imposa a la dels corruptes i vanitosos quan els canta les veritats a la cara amb el seu llenguatge clar, concís, contudent i amb to greu els marca la distància.
La seva força és la seva veu, el seu to, les seves pauses, paraules i adjectius -gangsters, salvajes, sinverguenzas, carceleros- són la seva arma davant Aznar i Borrell, sense dilacions. Rufián els desafia amb veu greu i samarreta posada.
La seva resiliència el fa impenetrable i la lluita que porta dia rere dia a Madrid, ara sense el preuat escut de Joan Tardà, no és per a tots els públics i s’ha convertit en el futur protagonista del “El llanero solitario” amb Johnny Depp o de “Solo ante el peligro” amb Gary Cooper.
Rufián comunica fins i tot sense voler.
Diuen els mitjans que s’ha moderat en les formes i, podria ser, però manté el pols del combat perquè ha après que la política dóna cops per davant i per darrera i els lleons de Madrid no perdonen ni a l’entrada del Congrés i menys encara dins l’Hemicicle.
Domina el llenguatge de frases curtes, però sobretot marca el gir del discurs ideològic arribant allà on vol anar directe a la llaga mantenint la trajectòria en línea recta i amb la valentia que va demostrar des dels seus inicis com a diputat i que s’ha mantingut fins ara, intacte.
Rufián és una ànima sensible a qui li agrada caminar en paral.lel al costat del risc i el frega.
Rufián només pot ser Rufián.
Ara esperarem al setembre el 2on Round, el primer ja el porta dins la butxaca.
@DolorsValls
