M’ha costat dormir aquesta nit, del dilluns 29 al dimarts 30, un cop haver seguit la roda de premsa de la portaveu nostra, la Raquel Sans, amb tu i el MHP Aragonès al costat, somrient i fent cops de cap d’afirmació.
Marta: m’adreço a tu directament, indignat, emprenyat i dolgut. Et vaig venir a veure al teu exili de Suïssa, vam parlar molt clar i vam coincidir en l’anàlisi dels errors de l’octubre de 2017. Com bé saps, ja fa un grapat de mesos que estic intentat fer aportacions en positiu per sortir de la davallada electoral del partit i, després d’una conversa telemàtica. Quan va aparèixer el terme de “finançament singular”, vaig argumentar-te que, perquè tothom ho entengués, seria millor parlar de “concert econòmic”. Em vas respondre que ho tindríeu en compte i que de moment no en digués res. En aquell moment, també em vas demanar que em presentés al secretariat de l’ANC per tal de recuperar-hi la relació que ERC va perdre, No cal dir que et vaig dir que si, creient que la teva proposta era seriosa, i em va sorprendre molt, un cop elegit, que una persona de la teva confiança em demanés que no fer públic que tu m ho havies demanat.
I encara em cal fer una darrera revelació: fa dies que et vaig passar una proposta per sortir de l’atzucac en què es troba el partit, que no era cap altra sinó que, abans de res, dir NO a investir Salvador Illa i, sense por, després anar a noves eleccions sacsejant el tauler polític amb la recuperació de la unitat independentista. De nou vas dir-me que estigués tranquil, que ho tindries en compte i que ens veuríem amb el teu equip per parlar-ho. Veient com tot evolucionava, vaig insistir-t’hi i, encara ahir al matí, el dia de l’executiva, vas fer-me arribar un missatge teu dient “Crec que estem en línia. Et llegeixo i faig que et truquin.” I just després de tot això, em trobo amb un gran desplegament mediàtic venent un acord que no té cap garantia i que sembla que voleu imposar a sang i fetge.
Marta: Els periodistes lliures estan astorats i, sobretot, els votants d’ERC ja no poden donar-vos credibilitat ni més oportunitats.
Com diu el vers del poema “Rostolls” d’en Jordi Vallverdú “Sols el poble salva el poble”, una frase que ja és de tots, ara ens toca a la militància d’ERC dir NO a Illa, #AmbillaNo #NoambelmeuVot i salvar el partit, però, sobretot, el país.
Si a tot això hi sumem el teu valent discurs a Cantallops, just tornant de l’exili ,en una proclama “d’acabar la feina” feta amb convicció i tota la força, i que molts ens vam creure, no és d’estranyar l’estupefacció amb la qual ara veiem que de fet venies per fer president el senyor del 155 i lliurar el Palau de la Generalitat al PSOE... tot per liquidar el procés independentista.
Ho sento, Marta, però encara em queda dignitat i confio en la dignitat dels militants: vull pensar que us revocarem aquest engany de tan considerables dimensions, per més que els grans mitjans de comunicació martellegin que “tenim un gran acord”. Des de la militància lluitarem per evitar el més gran error històric de la direcció d’aquest partit, del meu partit i dels seus noranta-tres anys d’història, dels quals un servidor en porta trenta-dos militant-hi. Ens toca salvar ERC per continuar avançant cap a la independència. De cap de les maneres podem admetre malbaratar més deu anys de mobilització i de majoria independentista per acabar amb un acord de submissió.
Marta: Som a temps d’evitar el desastre…
Postdata: Per cert, la militància també vol saber tota la veritat sobre l’escàndol dels cartells on hi sortien els germans Maragall. I del ninot d’Oriol Junqueras. Caigui qui caigui, cal fer net.
Quin fàstic que emb far esquerra