El resultat d’aquesta darrera vaga pot considerar-se un èxit vistes les circumstàncies de com es va fer la convocatòria. Sense el suport, sobretot, dels grans sindicats nacionals espanyols que segueixen comptant amb les ajudes de les institucions independentistes catalanes però que van fer com si no passes res.
Malgrat totes les pressions dels grans sindicats nacionals espanyols a les grans empreses per evitar la vaga, l’Intersindical i la resta de convocants han demostrat estar preparats, per això comença a ser urgent que els partits polítics independentistes que governin comencin a fer estructures d’estat conseqüents amb el projecte republicà.
Necessitem sindicats nacionals catalans i no sindicats que a l’hora de la veritat no solament no es solidaritzen amb els presos polítics i els exiliats sinó que hi van en contra, necessitem independentistes a les Cambres de Comerç, a les federacions d’empresaris, a Foment del Treball, a la Fira de Barcelona, als nuclis de poder per això és important que els partits independentistes facin la feina de veritat.
De la mateixa manera que necessitem grups de comunicació arrelats amb el país i que facin costat a la implementació de la República Catalana, no pot ser que encara avui el Govern de la Generalitat i aquí pertoqui decidir-ho ajudi de manera molt important a grups de comunicació contraris al procés democràtic cap a la independència, i ho facin en quantitats encara superiors a l’època de govern autonòmic, o comencem a defensar a les entitats i empreses compromeses amb la República o mai guanyarem de veritat, ni tan sols ampliarem la base de manera real.
