Luther King: “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica. El que més em preocupa el silenci dels bons”
Què succeeix?
Gran ressò: Espanya inverteix a Madrid el 183% del seu pressupost en infraestructures. A Catalunya, el 35%. Dades aplicades a un període determinat, però no modifiquen una realitat: l’Estat mai compleix a Catalunya. És crònic. Ningú havia dit res amb la contundència que requereix el problema.
Xifres. Foment, que parla poc o res en defensa de l’empresariat català i els seus col·laboradors: “Catalunya acumula un dèficit inversor en infraestructures de 35.000 milions de € de 2009 a 2020”. “La xifra ha augmentat en 7.000 milions en els últims dos anys”. “La patronal critica la baixa execució pressupostària i partides repetides entre anys”. Catalunya “motor econòmic d’Europa” segons la UE, que la inclou en la seva “banana daurada”, asfixiada també en execució d’obres vitals. Quina transcendència té això en la competitivitat, vida econòmica, comercial, laboral, social, de Catalunya, les seves empreses, professionals, treballadors, famílies?
De qui no es preocupa Luther King?
Dels “violents, corruptes, deshonestos, sense ètica”. Aquestes inversions no materialitzades depenen de polítics espanyols que han governat, governen, a Espanya. PP, PSOE tenen un historial propi en i davant Catalunya. Deixo que els lectors apliquin o no aquests qualificatius que no el preocupen a Luther King. Aquí estan els fets, el publicat, jutjats, sentenciats, que protagonitzen els qui prometen, pacten, decideixen… però no executen. Curiosament, els seus “crits”, declaracions, desqualificacions, estan cada dia en la premsa, s’escolten en el seu Parlament. I no a favor de Catalunya. Conegut. Però no són preocupants. Preocupa el silenci dels quals King qualifica de “bons”. Bons… per què? En què…? És “bo” callar davant l’espoli, la colonització, l’explotació, l’incompliment, el menyspreu…? Fets demostrables. Qui calla…?
> Partits polítics espanyols a Catalunya. Fàcilment identificables. Col·loquialment, “catalans”. No ho demostren. Són partits espanyols “a” Catalunya. Sucursals. No recordo una sola protesta, exigència ferma, davant la seva matriu espanyola. No denuncien. Al contrari, justifiquen, defensen. En què són “bons” per a Catalunya uns partits que “callen”?
> Partits polítics catalans dependentistes. Són pocs. Nul·la o mínima representació parlamentària. Esporàdicament, declaracions més per a demostrar la seva existència que per a “exigir” compliments. Saben el que succeeix, però no denuncien a qui té els recursos i en qui encara confien malgrat tanta omissió de tota mena. Silenci. En què són “bons”?
> Partits independentistes. O teòricament independentistes. Són els qui, amb més lògica, raó, haurien de denunciar els incompliments i no sols d’infraestructures. S’afegeix finançament, democràcia, llibertat, justícia, atencions socials, respecte a la identitat, llengua. Hi ha més retrets, desqualificacions, entre ells que cap a l’Estat que els asfixia judicial, econòmica, policial, cultural, democràticament. Podria cada any el Parlament català votar una protesta per “tots” els dèficits negatius que s’acumulen? Podria! Ho fa? No. Silenci. En què són “bons” per a Catalunya aquests partits independentistes que, amb alguna excepció, “callen”?
> Patronals. Grans i petites. Seriosament perjudicades per aquestes deficients infraestructures. Tot el teixit empresarial pateix les seves conseqüències. “Controlar”: funció directiva indelegable. Ho apliquen a l’Estat “proveïdor” d’obres que no compleix, però sí que “cobra” el 100%? No sembla. Denuncien “anualment” el dèficit i el seu acumulat, les seves repercussions negatives en la seva activitat? No ho he vist publicat. Silenci! En què són “bones” per a Catalunya aquestes Patronals que “callen”?
> Sindicats. No hi ha grans sindicats catalans. Hi ha dos grans sindicats, semblen bessons, sempre van plegats, espanyols “a” Catalunya. Estatut de CCOO. Diu: “CCOO reivindica els principis de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat. Defensa les reivindicacions dels treballadors…” Com a UGT. Defensen als treballadors a Catalunya? No pateixen molt negatives conseqüències de la falta d’infraestructures? No viatgen en rodalia, no tenen embussos, no perden temps i diners en els seus desplaçaments, etc.? Alguna denúncia, reclamació, seriosa, exigent, ferma, dels Sindicats, grans o petits, espanyols o catalans, sobre el tema? Silenci! En què són “bons” per a Catalunya aquests Sindicats que “callen”?
> Militants, votants, afiliats. Són “responsables i víctimes” alhora. Trien i mantenen a polítics, s’afilien a patronals o a Sindicats que… callen! Víctimes perquè “pateixen” els molt negatius efectes dels incompliments de l’Estat espanyol a Catalunya.
Parlen aquests militants, votants, afiliats? Sí. Molt. Qualsevol conversa ho demostra. Moltes queixes, crítiques “sobre” els polítics, els dirigents. No “a ells”! Silenci. Quants militants, votants, afiliats, “controlen” als seus “triats? Es dirigeixen a ells per a exigir que els defensin i representin en valors irrenunciables, per a denunciar les seves omissions, silencis?
Luther King hauria de qüestionar el qualificatiu de “bons” als qui “callen”. En quin, a qui, beneficia el seu silenci? A qui perjudica?
Luther King En què són “bons” els que callen a Catalunya?
Qui “calla”, atorga? Conseqüències…? Què és el coherent?
