Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia

El lema de la primera gran manifestació de la Diada Nacional de Catalunya de fa 46 anys celebrada a Sant Boi de Llobregat va ser justament aquest. Sortíem d’una llarga i repressora dictadura però a les estructures de l’Estat espanyol res no havia canviat. Els jutges, els militars, els alts funcionaris, els polítics, els alts funcionaris, seguien sent els mateixos. No s’havia fet net en cap àmbit, per la qual cosa encara que hagués mort el dictador el franquisme seguia ben viu. La prova és que la policia havia reprimit molt durament les manifestacions que al llarg de 1976 es van fer a favor de la llibertat a Catalunya. 

Passats els anys, i un cop aprovada la Constitució, tampoc es va fer res per passar comptes amb el règim colpista de Franco contra la legítima República ni es va fer res per jutjar els crims del franquisme. I això va ser així perquè l’Estat va aprovar una Llei d’amnistia l’any 1977 . Amb l’excusa de la “reconciliació” i de posar en llibertat la quantitat de presos polítics que existien encara a les presons espanyoles es va tirar endavant aquesta Llei, que venia precedida d’una mena d’amnistia parcial equivalent als indults que s’han fet ara. L’efecte secundari que va tenir aquella llei no era el que esperaven els manifestants catalans de la Diada de 1977 ja que ha estat l’instrument que ha permès deixar impunes els crims del franquisme, tal com ha denunciat reiterades vegades l’ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch. És per això que des d’ERC s’ha demanat tradicionalment seva derogació. 

Explico això perquè ara, quasi mig segle després, estem davant una nova Diada Nacional en què el seu lema torna a ser, de forma implícita, el mateix. No podem tornar a repetir aquest error. La Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, s’ha mostrat a favor de l’amnistia i que, un cop aprovada, cal que el Parlament aixequi la DUI i, com diuen en castellà: “que salga el sol por Antequera”. A banda d’una frivolitat, aquestes declaracions són una absurda contradicció que no fan més que decebre el personal. Si demana l’aixecament de la DUI no necessita cap mena d’amnistia perquè ja ens considerem un Estat independent. 

Curiosament l’ANC, ERC i Junts (de la boca de Puigdemont) comparteixen l’anàlisi amb els magistrats espanyols contraris a l’amnistia: aquesta comportaria acceptar que l’1 d’octubre de 2017 no es va cometre cap delicte i, per tant, va ser legítim. Per això l’ANC demanaria l’aixecament de la DUI. Però aquesta anàlisi és del tot fal·laç. La prova és la Llei d’amnistia del 77. Vol dir que l’Estat amb aquesta llei donava per bo i legítim el franquisme? Jo crec que no, sinó els mateixos magistrats espanyols haguessin demanat la seva derogació. Recordem que la paraula amnistia ve del grec i està lligada a l’idea d’amnèsia, d’oblit. I nosaltres sempre hem defensat des de l’1 d’octubre el lema de “Ni oblit ni perdó”. Perquè una llei d’amnistia, com va passar al 1977, comportaria que l’Estat espanyol, els seus jutges i els seus policies no poguessin ser mai jutjats en tribunals internacionals pels delictes comesos contra els ciutadans catalans l’1 d’octubre de 2017. Nosaltres no vam cometre cap delicte perquè votar no pots ser mai cap delicte que hagi de ser perdonat. 

L’Estat ens està venent la Llei d’amnistia com un benefici per a nosaltres i un perjudici per ells quan és justament el contrari. Comportarà l’enterrament definitiu del “procés” i de l’1 d’octubre de 2017, rentarà la cara internacionalment a l’Estat espanyol i iniciarà una nova proposta d’encaix de Catalunya (taula de diàleg) que en cap cas comportarà la independència i que finalment serà sotmès a votació. En definitiva, una nova transició 2.0 que els catalans acceptarem amb visques a Catalunya, tal com vam fer el 1977 al demanar llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. No caiguem a la trampa: ni oblit ni perdó!