Què és “l’independentisme útil?” Publicat: “La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha reivindicat que el seu partit representa “l’independentisme útil que fa que les coses passin” i ha advertit que “seria incomprensible” que hi hagi independentistes i demòcrates “que no celebrin la supressió del delicte de sedició”
Demostren els fets objectius que dependre d’Espanya és el més beneficiós per a tots els que viuen, tributen i treballen a Catalunya? Què ha aconseguit que “passi” ERC davant l’Estat? Ha eliminat l’espoli, la colonització i el maltractament? Aconsegueix el referèndum i la desjudicialització total? Ha retirat tots els càrrecs als més de 4.000 investigats per ser demòcrates? Aconsegueix que l’Estat executi tot allò promès… i incomplert? Això és “independentisme útil”? A qui beneficia? L’independentisme només és útil quan és real! Tot el que no sigui ser independent… és ser dependent!
Sedició. És comprensible que ERC doni suport a un canvi de nom, com a denúncia Borrell, o que serveixi per a portar a judici a Puigdemont, com diu la vicepresidenta del Govern? És democràtic donar suport a una llei que restringirà la llibertat d’expressió i manifestació? Qui jutjarà això i amb quins criteris? Objectivament, què fa ERC que passi, que situï a tota la població de Catalunya en el nivell de democràcia, llibertat, independència, qualitat de vida i serveis socials, que mereix? Què demostren els fets objectius? És coherent que Catalunya celebri la Constitució espanyola?
Superpont de 6 i 8 de desembre. Festius alterns. Espanya en la cua en els rànquings de productivitat. Els qui coneixen processos industrials saben el negatiu de la discontinuïtat. Què pot celebrar Catalunya realment?
Constitució. A la vista dels fets, qui respecta a Espanya la Constitució? La Monarquia? El Tribunal Constitucional? El Consell General del Poder Judicial? Els grans partits? S’aplica la Constitució que es va votar o no? Amb quins Estats referents en democràcia s’homologa el seu “nivell” de compliment? Segons la realitat objectiva, com podem qualificar el que se celebra? És motiu de celebració o evidencia enormes contradiccions?
Es votaria avui a Catalunya aquesta Constitució? Com qualificar als qui defensen, secunden, volen dependre d’una Constitució que no protegeix en res i la interpretació de la qual sí que perjudica demostradament? Des de la coherència democràtica, què fer? Ignorar la realitat i augmentar la submissió o intentar anar a una Constitució “pròpia” i veritablement democràtica en el seu text, esperit, aplicació? Què dirien els votants coherents, amb criteri propi, no súbdits de líders, ideologies o partits?
El parlament espanyol, ens beneficia o perjudica? Com afecta el Parlament espanyol a la vida dels qui viuen, treballen i tributen a Catalunya? Respecta els interessos d’aquests o els ignora? Sotmet als dels polítics, els partits, les ideologies espanyoles? Què succeeix? Hi ha predisposició al millor futur en qualitat de vida, democràcia, llibertat, generació de riquesa, serveis socials, respecte a la identitat catalana o, al contrari, continua el criteri que “s’aconsegueixi l’efecte”… encara que es noti clarament la cura?
Demostren els partits espanyols i les seves sucursals a Catalunya voler integrar per mitjans polítics i democràtics o excloure? Busquen el millor per al present i futur de tots o “el poder pel poder” i en benefici propi exclusivament? Què demostra que defensin i representen realment als seus propis militants i votants a Catalunya? Que ho diagnostiqui el lector. Davant aquesta realitat, què justifica a Catalunya dependre d’un Parlament espanyol que menysprea la voluntat democràtica dels votants a Catalunya, que legisla en contra de qualsevol iniciativa democràtica, que manté lleis repressives, que espolia, maltracta, colonitza; que manté el conegut i Maquiavèl·lic “el fi justifica els mitjans”?
Independentisme útil? Celebrar la Constitució? Parlament espanyol favorable als qui viuen a Catalunya…?
Des de la coherència democràtica, què respondre?
