L’independentisme en crisi

Després de l’1-oct-17, Felip VI no deixa que Catalunya s’independitzi per vies democràtiques i tot condueix a la insurrecció.

L’Independentisme hauria de qüestionar el territori una vegada i una altra, amb desfici. I, això no obstant, 1) les institucions han perdut la capacitat d’encaixar i 2) les diverses provatures de mobilització (aeroports, tsunamis, etc.) no han fructificat. El desconcert acreix i no es troba el full de ruta:

1. A) La CUP malviu un garbuix d’estratègies contradictòries: 1) la de ser al carrer i la de ser a les institucions, 2) la de potenciar els màxims independentistes o de potenciar els mínims socials, etc, etc. cosa que fa: 1) que la CUP no es comprometi mai prou, ni arribi mai al clímax i 2) que sempre ocupi un paper de subaltern.
2. B) ERC dubta entre 1) mantenir-se dins el col·laboracionisme (un “independentisme” que col·labora amb el reino) o bé 2) abraçar, sense complexos, l’autonomisme (com li demana “La Vanguardia” 24 de febrer, i que li permetria un “lloc central” en el mapa polític).
3. C) Junts (a la corda fluixa) segueix “oficialment” el full de ruta del president Mas i “oficiosament” flirteja amb la “confrontació” del president Torra. El primer els situa dins el col·laboracionisme i el segon és una frivolitat.
4. D) L’ANC i Òmnium van d’Herodes a Pilat i contribueixen al garbuix i a la desorientació.

El col·laboracionisme posposa la independència indefinidament i “les coses de menjar” autonòmiques són el seu full de ruta. El president Torra i la CUP, en canvi, la veuen a tocar, però no la lideren, ni la programen. L’estratègia de la confrontació és, de fet, pura rebequeria, buida políticament. La qual cosa provoca que aquests hagin de cedir davant del president Mas, que sosté que “el lideratge del projecte sobiranista no pot recaure en les institucions autonòmiques, perquè a l’estat li és massa fàcil de tallar-li les cames quan vol”(12-2-22 Vilaweb).

Sembla que la repressió acompleix amb escreix, perquè manté l’independentisme dividit, desorientat i sense saber què fer. O no.

Isidre Palmada Camós,5 de març de 2022