La nostra dieta esta canviant. Estem deixant de banda, cada cop més, la dieta mediterrània característica del nostre territori (verdures, fruites i cereals) per assumir un nou tipus de dieta massa ric en greixos i sucres i proteïnes animals. Aquest fet no és anecdòtic. L’impacte sobre la nostra salut és important i implica un increment constant del sobrepès i la obesitat mòrbida, especialment entre infants i adolescents. I això es tradueix en un notable augment de malalties cròniques importants com son la diabetis tipus II, hipertensió arterial, problemes respiratoris i trastorns de la son, càries, problemes psicològics relacionats amb l’autoestima, diversos tipus de càncer i, en resum, incrementa la discapacitat i la mortalitat prematures.
A Catalunya la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes, i un terç de la població de 6 a 12 anys té sobrepès o obesitat.
L’excés de pes es deu a un desequilibri entre les calories incorporades i acumulades i calories gastades, i les principals fonts d’aquest desequilibri es relacionen amb una dieta inadequada i a un important dèficit d’activitat física.
Una de les fonts de l’excés de calories son les begudes ensucrades, especialment en infants i adolescents. Es considera que una beguda ensucrada és qualsevol beguda amb sucre o altre tipus d’edulcorat calòric afegit com refrescos, begudes esportives i energètiques i sucs de fruita industrials. Dos de cada 10 adults i un de cada 10 infants consumeixen diàriament begudes ensucrades. No hi ha massa informació sobre mesures restrictives al respecte. A l’Estat Espanyol es calcula que el consum promig per habitant era de 44,6 litres per persona i any, dels quals més d’un 46% era de refrescos de cola. Per fer-nos una idea, en un litre de beguda de cola hi ha 106 grams de sucre, la qual cosa equival a 26,50 terrossos de sucre. S’imaginen afegir 26 terrossos i mig de sucre a una beguda? Ho farien? Els sucre afegits no tan sols no son necessaris, sinó que suposen un alt risc per a la salut. Es calcula que per cada 150 calories diàries extres, augmenta un 1,1% la taxa de diabetis. Això equival al contingut d’una llauna de refresc. En un estudi realitzat sobre l’any 2012 es va veure que un 7% de la despesa sanitària total, uns 5.000 milions d’euros, estava relacionat amb el tractament de patologies directament relacionades amb el consum de begudes amb sucre afegits.
Estem en risc greu i real de que les properes generacions tinguin una pitjor perspectiva de salut, i aquesta és una de les causes.
Alguna cosa s’hi ha de fer.
La OMS en el seu informe “Fiscal policies for Diet and Prevention of Non communicable Diseases” va reclamar l’any 2016 la introducció de taxes, en torn d’un 20%, en la venda de begudes amb sucres afegits com a una eina efectiva i eficient cara a la reducció del consum d’aquest tipus de begudes. Els sectors industrials relacionats amb les begudes refrescants i els lligats a la producció de remolatxa i sucre responen vivament a aquestes propostes, posant sobre la taula pèrdues potencials, tan econòmiques com laborals.
Algunes mesures en salut pública impliquen un debat ja clàssic entre els interessos particulars i els col·lectius, entre la economia i la salut o, en resum, entre la llibertat individual i la salut. És diu que s’actua paternalistament i de forma coercitiva. Aquest dies amb el tema COVID ho tornem a veure. No hi entrarem avui.
El cert és que hi ha una ampla experiència internacional al respecte, i abundants estudis independents que confirmen que les eines fiscals tenen un clar impacte sobre la restricció del consum de begudes amb sucres afegits i sobre la millora de la salut.
A Catalunya en concret l’any 2017 es va aprovar la Llei 5/2017, de 28 de març. Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) que incorpora una taxa sobre aquestes begudes, a repercutir en el preu de venda al consumidor, de tal manera que les begudes amb més de 8 grams de sucre per cada 100ml tenen una taxa de 0,12 euros/litre i les que estan entre 5 i 8 grams de sucre per cada 100ml de 0,08 euros/litre: tres anys després de la seva implantació i malgrat alguns inconvenients jurídics superats, les avaluacions fetes per institucions independents com la Universitat Pompeu Fabra, el Instituto Carlos III i Ivàlua constaten els seus bons resultats assolits en la reducció del consum i el desviament d’aquest consum alliberat cap a begudes light o sense sucre, especialment en les àrees més desfavorides que eren també les que tenen uns indicadors de consum i sobrepès més altes.
El Govern d’Espanya, després d’un intent infructuós fa un parell d’anys, que a més de la oposició dels actors econòmics implicats, també va comptar amb el rebuig per part del Ministerio de Agricultura, ha incorporat als Pressupostos Generals de l’Estat 2021 la proposta de variar l’IVA de les begudes amb sucres afegits, que passaria del 10% al 21%, no afectant, però, aquesta mesura, a la hostaleria ni als derivats lactis amb l’objectiu d’afavorir hàbits més saludables, segons consta en el text de la proposta
Novament s’han produït moviments per part dels sectors econòmics afectats. A més de les pèrdues econòmiques i en llocs de treball, que segons la consultora PWC estaria en torn d’uns 370 milions d’euros i la pèrdua de 6.000 llocs de treball, al·leguen que, amb la situació econòmica actual, aquest no és el moment de gravar cap tipus de consum que pugui afectar a sectors prou maltractats, que no es tracta d’una mesura equitativa, ja que afecta més a les classes més febles econòmicament que, per altra banda, son les que presenten un més alt consum i que tan sols obeeix a finalitats recaptatòries.
L’abordatge dels temes relacionats amb l’excés de pes, com d’altres problemes lligats a la conducta social i individual, no poden ser solament encarats des de l’àmbit fiscal, sinó que calen intervencions multisectorials i transversals, tal com es planteja a Espanya des de la estratègia NAOS i a Catalunya, amb èxit i reconeixement internacional, des de el programa PAAS (Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable), però és cert que, com també s’ha demostrat en la lluita contra el tabaquisme, les mesures de dissuasió econòmiques tenen un impacte notable, sobre tot si formen part, com hem dit, d’una estratègia global.
És positiu que els Pressupostos Generals de l’Estat considerin temes com aquest.
Joan Guix
Medical Anthropology Research Centre – URV
Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat
