Què són els “dirigents” polítics a Catalunya? “Líders” o “dèspotes il·lustrats”? Què els militants i votants? Persones lliures i conscients o… votants sotmesos…?
El “independentisme” va demostrar compromís, participació. Diferents macromanifestacions, defensa d’urnes davant l’evident violència policial que va escandalitzar al món democràtic. Més de 2.000.000 milions de votants no van ser “submisos”. Van tenir “líders” que van oferir urnes. Van votar!
Ara? Conegut. Líders jutjats, sentenciats, per a escàndol de la premsa internacional. The New York Times, el judici, un “error”. The Guardian: “vergonya” la sentència. Líders, exiliats o en llibertat condicional. 3.000 investigats. L’Estat espanyol coneix Sun Tzu: “Capturar als generals perquè les tropes quedin desorientades, disperses” Algú va aconsellar “no obeir als generals presoners” Continuen sent “tots” líders…d’aquests milions de votants? L’independentisme demana unitat. Existeix? Què pensen, senten, els independentistes? Hi ha lideratge o… despotisme il·lustrat?
Lideratge. Com a consultor defineixo: “Líder és qui té una visió que millora substancialment l’existent i la materialitza”.
“Visió” independentista: “Viure en una república independent a Europa; nivell de vida molt superior pel que genera i pot Catalunya; en democràcia veritable, amb serveis socials avançats; optimitzant identitat, llibertat, dignitat”. Aquests “valors” decreixen progressivament depenent d’Espanya. Així ho percep l’independentisme.
Quina “visió” tenen els dirigents actuals? Quin, militants i votants? La mateixa? Diran que sí. Mateixa “materialització”? No sembla. Barker: “La visió, sense acció és només un somni. L’acció, sense visió, només passa el temps. Visió amb acció pot canviar el món”. Què es fa…?
Aplicació: Són líders… segons els fets objectius? Qui tenen una visió positiva, ambiciosa, rigorosa, possibilista del futur i actuen en conseqüència? Qui escolten i prioritzen a militants, votants, la societat, i actuen per a materialitzar la visió majoritària, no la pròpia? Qui defensen i representen realment el que “visionen” els qui els han votat? Diagnostiqui el lector.
Despotisme il·lustrat. “Tot per al poble. Però sense el poble”
Era, és, imposar les idees dels dirigents fent creure que les seves propostes, decisions, són l’adequat, el pragmàtic, el convenient, el millor. S’utilitza la “posició”, l’estatus, el poder, per a exigir, dominar, acoquinar, decidir!, des de dalt fent veure que es defensa els interessos dels de “baix”. S’exigeix fidelitat, obediència cega; que els seguidors confiïn plenament en els seus dirigents. Hi ha molts, evidents, exemples.
Aplicació a l’independentisme. Qui actuen com a “dèspotes il·lustrats”? Qui, amb aparença democràtica, subordinen al poble, als seus propis militants i votants, al que decideixen ells, com a dirigents? Qui, segons els fets, no condueixen a aquest canvi que demana la societat independentista…? Qui “passen el temps”, no actuen, o… actuen en contra…? Qui imposen el seu “particular, partidista, ideològica”, visió, temps, mètodes, “accions”, a aquesta militància, votants, societat? Qui ofereixen “unitat? Qui frenen, exclouen? Que decideixi el lector.
I el “poble”? “Democràcia: El govern del poble, pel poble, per al poble”. (Lincoln).
Societat catalana, dividida: Independentisme: visió d’un futur en autèntica democràcia, benestar, llibertat, dignitat. Dependentisme: visió de continuïtat amb Espanya, “sota”, Espanya. Respectable. Il·lògic.
Independentisme: dividit. Demana unitat, no vota unida. Ho fa per partits amb dirigents amb “visions i accions” no coincidents. Fins i tot, “excloents”.
Diagnòstic
Hi ha “líders” si hi ha “seguidors conscients” que se senten escoltats, defensats, representats. Quan “els segueixen a un lloc al qual no anirien sols”.
Hi ha “dèspotes il·lustrats” perquè hi ha seguidors… submisos, no escoltats, defensats, representats. Quan se’ls vol portar on no volen anar o com, quan, arribar. Però segueixen, callats, a aquests dirigents.
Hi ha “demòcrates” quan són els militants i votants els qui expliciten què desitgen; trien, conscient, lliurement, als qui han de materialitzar la visió majoritària per a un futur molt millor. Exigeixen la seva materialització. Es comprometen!
Hi ha “submisos” quan es renuncia a la pròpia iniciativa, visió, per a assumir la dels dirigents sense exigència, sense crítica; es renuncia a la veritable democràcia, benestar, llibertat, dignitat.
Camus: “La tirania no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates”
Auto diagnòstic.
Diferents indicadors suggereixen desconcert, insatisfacció, descoratjament, en l’independentisme. Informen als qui van elegir… o el seu vot va ser un xec en blanc? Expliciten la seva “visió” de futur, exigeixen materialització… o es conformen amb la visió i acció dels seus dirigents? Defensen amb fermesa, per si mateixos, la seva pròpia VISIÓ; ACTUEN de manera conseqüent o passen el temps sense acció…? Demòcrates… o submisos?
Han desaparegut els motius de l’independentisme? Ha millorat clarament el seu nivell de vida, no hi ha espoli, colonització? Viuen en democràcia real, gaudeixen els serveis socials que mereixen, tenen llibertat total per a optimitzar la seva identitat, dignitat objectiva i subjectiva…? Què és el millor per a les seves famílies? Independència… o dependència…? Cada lector respondrà.
Singer: “En democràcia, els ciutadans jutgen al seu govern”. Creu en “la persona” com ser “racional i acte conscient”. Es jutja als dirigents?
Actuen els militants i votants independentistes com a “persones racionals, conscients, lliures… o com a militants i votants obedients, submisos…?
Exigeixen lideratges autèntics, decidits, amb VISIÓ I ACCIÓ COHERENT per al millor FUTUR… o accepten “despotisme il·lustrat…”?
Són els militants i votants els “veritables líders” o abandonen…?
Què és el lògic? Qui ha de “liderar” cara els beneficis de la independència?
Joan Manzano – Consultor
