En aquestes eleccions del 28A hi ha un fet insòlit. Per primera vegada des de les eleccions constituents del 1977 hi ha tres candidatures de dretes (PP, Cs i VOX) que competeixen per un mateix espai electoral, que poden obtenir un nombre de diputats elevat i que, en cas que sumin la majoria absoluta del Congrés, estan disposades a unir-se per governar. La forta competitivitat per un mateix espai ideològic i l’alta volatilitat electoral que s’albira en les properes eleccions, fa que els líders d’aquestes tres formacions s’esforcin en demostrar qui representa millor l’essència de l’Espanya més retrògrada.
Per comprendre millor el comportament de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal hem de recórrer a l’etologia i, més concretament, a la conducta dels mascles alfa. Tots tres pugnen cada dia per convèncer els electors de dretes que ells són qui millor poden liderar l’espanyolisme més carpetovetònic, el tradicionalisme i el conservadorisme més reaccionari. La campanya electoral s’ha convertit en un camp de batalla d’animals polítics on els tres candidats a mascle alfa de l’espanyolisme més ranci van llençant proclames a favor de la puresa hispana i en contra de tot allò que la pugui malmetre, com ara el feminisme, el progressisme o l’independentisme, entre d’altres moviments socials. La finalitat, com pretenen els individus alfa, és assumir el rol dominant de la comunitat espanyolista més carca i veure com la resta se sotmet a qui ocupa el rang més elevat i accepta servilment les seves directrius.
Els tres líders de la dreta espanyolista busquen tota mena de recursos discursius, més propis del NODO que d’una dreta renovada, i fan tot tipus de propostes, moltes d’elles contràries als valors democràtics, per demostrar que són els que millor defensaran la unitat d’Espanya i, sobretot, els que més en contra estan de les reivindicacions dels catalans. Tots tres són ferms defensors de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya i de la supressió de facto de l’autonomia catalana, tots tres fan referència als colpistes de l’1-O quan parlen dels presos polítics i dels exiliats, tots tres defensen l’actuació salvatge de la policia i la guàrdia civil el dia del referèndum, tots tres volen desmantellar el sistema educatiu i els mitjans de comunicació públics catalans, tots tres volen marginar la llengua catalana, tots tres volen il·legalitzar determinades formacions polítiques catalanes i tots tres exalcen la Constitució espanyola i la volen convertir en instrument de repressió.
Si fem un cop d’ull als programes electorals de les tres formacions polítiques de la dreta espanyolista, observem que les 500 propostes programàtiques del PP, les 175 de Cs i les 100 de VOX coincideixen en la defensa d’algunes iniciatives “patriòtiques”. PP i Cs plantegen endurir el codi penal, sobretot en aquelles penes (rebel·lió i sedició) de les quals són acusats injustament els presos polítics catalans (proposta 2 de Cs) i en reincorporar com a delicte l’organització d’un referèndum il·legal (proposta 5 del PP), a més de reformar la llei per evitar que s’indulti els acusats de rebel·lió i sedició (proposta 17 de Cs i 5 del PP). Aquestes dues formacions polítiques també volen reforçar l’adoctrinament patriòtic a les escoles amb la inclusió d’una assignatura troncal sobre la Constitució espanyola i amb la difusió de la història espanyola per “revertir la interpretació sovint negativa del paper que Espanya ha protagonitzat en la història” (propostes 6 i 88 de Cs), a més d’impulsar activitats en els centres escolars per promoure la Fiesta Nacional del 12 d’octubre entre els infants (proposta 17 del PP).
VOX i Cs conflueixen en suprimir o modificar el sistema de concert econòmic basc (proposta 10 de VOX i 11 de Cs), en la possibilitat de tancar les televisions autonòmiques (proposta 35 de VOX i 26 de Cs) i en modificar el sistema electoral espanyol amb canvis inversemblants (com demanar obtenir un 3% dels vots a nivell estatal per obtenir representació al Congrés o elegir alguns diputats a través d’un districte únic) per perjudicar els partits autonòmics i beneficiar els seus interessos (proposta 9 de Cs i 11 de VOX).
PP i VOX també comparteixen alguns plantejaments electorals d’enaltiment d’un espanyolisme caduc com ara defensar aferrissadament la tauromàquia (proposta 67 de VOX i 331 del PP), derogar immediatament La Llei de Memòria Històrica (proposta 9 de VOX i 15 del PP), dotar de la màxima protecció jurídica els símbols de l’estat espanyol com la bandera, l’himne i la corona (proposta 3 de VOX i 10 del PP), i sostenir amb fermesa l’espanyolitat de Gibraltar (proposta 7 de VOX i 470 del PP).
Finalment, el tripartit ultraespanyolista propugna a l’uníson una apologia desenfrenada de les víctimes del terrorisme amb tota mena d’honors, memorials i reconeixements (proposta 84 de VOX, 158 de Cs i 432 del PP), una defensa de la preeminència de la llengua espanyola per terra, mar i aire (propostes 12, 124, 186, 404 i 467 del PP; 4, 60, 62 i 64 de VOX, i 4 i 87 de Cs), i un reguitzell de polítiques extremadament restrictives i repressives pels immigrants, que inclouen la deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen i construir un mur infranquejable a Ceuta i a Melilla, com assegura que vol fer VOX en les propostes 14 i 26, respectivament.
En definitiva, estem davant de tres líders polítics de dretes que comparteixen un mateix objectiu: esdevenir el mascle alfa de la hispanitat i situar-se en la posició més alta dins la jerarquia del nacionalisme espanyol radical més anacrònic. Casado, Rivera i Abascal volen ser el mascle dominant, el guia d’una ideologia extremista que pretén tornar a una Espanya rònega i decadent.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
