Després d’escriure el darrer article “La gran oportunitat d’ERC si vol guanyar les pròximes eleccions”, que ha propiciat un encès debat entre militants dels partits i afins, he decidit escriure’n un segon per seguir parlant de com guanyar les eleccions i no només guanyar a les enquestes. Ho porto dient de totes les enquestes fetes en plena crisi de la Covid-19: no són gens encertades. La darrera, publicada pel digital El Nacional, encara ho és menys per les poques enquestes fetes en què es basa (unes 800) que no generen cap fiabilitat.
Totes les enquestes, però, diuen que ERC obté una gran victòria a les pròximes eleccions catalanes, encara no convocades, en mig d’una gran crisi mundial de conseqüències encara per definir i pendent de nomenar candidats. Vull recordar que les enquestes prèvies a les darreres eleccions catalanes, en un context molt més raonable, també donaven un amplia victòria a ERC i el resultat va ser una victòria de Ciudadanos i també una victòria del president Puigdemont sobre els republicans. Aquella derrota encara cou.
Segueixo pensant que ERC pot guanyar per primer cop unes eleccions catalanes, després de la dictadura, i que l’independentisme obtindrà una àmplia majoria absoluta. Fins i tot crec que, si els dos grans partits independentistes ho fan mínimament bé, segurament aconseguiran la majoria absoluta sense la CUP. I no tinc cap dubte que l’independentisme superarà el 50% dels vots.
Aquesta fita confirmaria que la majoria del país vol implementar la República Catalana i, per això, ningú no entendria que els partits independentistes, ERC, Junts, i la CUP, no signessin la proposta que, si se supera el 50% més un dels vots, no es formi un govern d’unitat que respecti la llista més votada i que es comprometi a implementar la República sorgida del mandat de l’1-O, i més encara veient que Madrid ha trencat i liquidat la taula de diàleg. Els imperis, malgrat que siguin corruptes i estiguin en decadència, mai no s’asseuen a negociar amb la colònia.
Si ERC no lidera aquest mandat i no assumeix la voluntat majoritària de la gent, difícilment guanyarà i tornarà a ser una oportunitat perduda. ERC té l’obligació de fer de pal de paller de l’independentisme. Ho ha fet sempre i ara no pot seguir dient que “cal ampliar la base”. La base només s’ampliarà amb la implantació de la independència, com ha passat en tots els països independents que, de cop i volta, desapareixen els que volen seguir sent colònia.
I una darrera cosa: ERC ho té tot per guanyar finalment les eleccions vinents catalanes. L’entorn de Puigdemont ha fet errors i encara té molta feina per demostrar que el projecte és guanyador i engrescador. ERC, però, sap que Puigdemont fa impossibles en política: va derrotar ERC a les darreres eleccions catalanes i la va tornar a guanyar en les darreres eleccions europees.
Si ERC vol guanyar, i jo vull que guanyi, cal que s’oblidi del pragmatisme sense sentit i que recuperi el discurs guanyador de sempre. Encara no ha nomenat candidat i cal pensar-ho bé, si es vol guanyar oblidant-se de les enquestes.
