Ningú no es mereix la presó pels fets de l’octubre del 17 i, per tant, felicitem a tots els acusats i absolts en aquest ignominiós judici. Ningú no hauria de ser a la presó per defensar la independència de Catalunya.
- Els atemptats del 17-A arrosseguen grans silencis: els confidents i els serveis d’intel·ligència d’alguns països que van facilitar informació podrien deixar el govern espanyol en molt mal lloc.
La prova més evident que ho fa palès ha estat la negativa del gobierno a obrir una comissió d’investigació que faria saltar les clavegueres de l’estat. Segurament totes les informacions sensibles aniran a la paperera de la història i només el dia que siguem independents ens haurem guanyat el dret a veure i analitzar aquesta informació ara oculta.
Condemnar el major Trapero era un risc massa evident.
- “Estàvem preparats per detenir tot el govern del president Puigdemont”
Aquestes paraules van “agradar i escalfar” el tribunal: van veure com la resta de presos polítics i tot el govern Puigdemont eren traïts en públic per la seva cúpula policial. Cal dir que Trapero i tots els acusats tenien el dret a defensar-se de la manera que entenguessin millor per als seus personals interessos i, sobretot, veient com ho havien portat algunes defenses a l’anterior judici, davant Marchena.
- La sentència d’absolució del Major Trapero qüestiona encara més la sentència del procés contra els presos polítics. No té cap sentit jurídic absoldre Trapero vistes les dures condemnes als presos polítics i especialment quan es parlava d’una conxorxa de tots plegats. Però això es Espanya: una gran injustícia.
Felicitats per aquesta absolució que té lectures de contingut polític: fer bondat té premi. Però n’has de fer molta, de bondat. La sentència a Trapero posa en safata de plata les intencions anunciades pel gobierno sobre l’indult. Aviat ho decidiran i, d’aquesta manera, quedar com a bons i magnànims i liquidar qualsevol amnistia.
