Amb la presentació de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 s’ha pogut constatar, un cop més, que la situació de la llengua catalana és molt greu. Fa pocs dies el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, va fer la presentació de les dades amb una clara voluntat de destacar aquelles xifres que obrien petites escletxes d’optimisme, ja que van quedar silenciades una enorme quantitat de dades que evidencien la mala salut de la llengua catalana. Es pot arribar a entendre que des del Govern de Catalunya es vulgui donar una imatge de tranquil·litat o, com diria el president Salvador Illa, de “normalitat”, però estic convençut que el conseller Vila i el seu equip són molt conscients de l’alarma lingüística en què es troba la llengua pròpia del país.
D’entrada, jo faria dues peticions a aquelles institucions que fan l’enquesta. La primera és que la presentació de les dades no es faci amb tanta demora. No té cap sentit que en una enquesta d’aquest tipus s’ensenyin els resultats deu mesos després d’acabar el treball de camp i que, a més, s’anunciï que encara trigaran cinc mesos més per presentar els resultats dels setze àmbits geogràfics analitzats. Curiosament, en la presentació de l’enquesta, el director de l’IDESCAT no va dir ni piu d’aquest insòlit retard. En segon lloc, també convindria que es fessin més enquestes sobre els usos lingüístics tenint en compte la situació crítica del català que tenim en aquests moments. Una periodicitat quinquennal no permet als responsables polítics conèixer l’impacte de les seves polítiques lingüístiques ni identificar de manera continuada els àmbits en els quals s’ha de fer més èmfasi. Quan algú està malalt necessita més atenció i un seguiment més freqüent del seu estat de salut.
El Centre d’Estudis d’Opinió, com a òrgan de referència en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya en estudis d’opinió pública, podria ajudar a fer aquest seguiment demoscòpic. Sense entrar, de moment, en una anàlisi detallada de les dades que presenta l’enquesta, és evident que som davant d’una situació molt complicada pel que fa a l’ús social de la llengua catalana. Mai s’havien obtingut unes xifres tan negatives sobre l’ús del català com les de l’enquesta que s’acaba de presentar. Malgrat que a vegades els nombres absoluts, que van ser molt utilitzats en la presentació de l’enquesta, ens poden oferir un miratge de moderat optimisme, els percentatges ens acaben fent aterrar a una realitat molt inquietant.
Sorprèn molt que, amb aquest panorama desolador, en la presentació de l’enquesta es fes només una simple explicació descriptiva de les xifres sense anar més enllà i sense fer-ne una valoració política. El conseller Vila va fer més de sociolingüista que de conseller encarregat de les polítiques lingüístiques del Govern de Catalunya. S’hauria d’haver fet un balanç de la repercussió que ha tingut la seva gestió al capdavant de la política lingüística des del juny del 2021, fer autocrítica si fos el cas i, sobretot, presentar una bateria de propostes per millorar o revertir les dades exposades. És moment de fer política i de tenir les idees molt clares per redreçar aquesta mala tendència de la nostra llengua.
De l’enquesta 2023 d’usos lingüístics, com també de l’anterior del 2018, es desprèn la necessitat peremptòria de generar una veritable i robusta consciència lingüística per la defensa de la llengua catalana. Una consciència lingüística raonada i inflexible que arribi a molts àmbits clau de la societat catalana: polítics, econòmics, acadèmics, educatius, professionals, culturals, etc. Això s’ha de fer des de la veritat, encara que impliqui sortir de la “normalitat” governamental. S’ha de fer des de la valentia, malgrat que la política lingüística des de fa molts anys ha estat dirigida i liderada des de la por. S’ha de fer amb una actitud intervencionista, sense caure per enèsima vegada en la temptació de fiar-ho tot a la gent i, més concretament, als catalanoparlants. I s’ha de fer amb amplitud de mires, sense mirar ningú per sobre de l’espatlla, sense arrogàncies governamentals, sense vetos polítics, socials o personals.
Aquesta és la gran mancança que tenim en aquests moments: la consciència lingüística. Consciència lingüística col·lectiva per conèixer la realitat que ens envolta. Analitzar les dades de l’enquesta d’usos lingüístics, prendre consciència, actuar en consciència i defensar la llengua catalana a consciència. Això és feina de tots, però, sobretot, és feina dels responsables polítics, d’aquells que tenen l’encàrrec de resoldre els problemes lingüístics de la comunitat i vetllar pel bon funcionament lingüístic de la nostra societat.
El primer que cal fer des del Govern, i ara ja comença a ser molt urgent fer-ho, és generar una consciència lingüística que permeti empènyer tota mena d’iniciatives polítiques i socials per reforçar l’ús de la llengua catalana i per dotar el català de l’estatus de llengua pròpia i oficial. Fer tota mena de campanyes, amb les corresponents accions, que expliquin la realitat lingüística que tenim, sense subterfugis, que presentin noves mesures de defensa institucional de la llengua, que recordin les normatives lingüístiques i que adverteixin que s’han de complir, i que demostrin que la llengua pròpia de Catalunya és absolutament necessària per viure-hi.
L’enquesta d’usos lingüístics 2023 és una bona oportunitat per sacsejar consciències, per fer una bona dinamització lingüística i per interpel·lar aquells que lideren la política lingüística del nostre país. No podem perdre més temps instal·lats en el discurs de la “normalitat”.
