El centre LGTBI de Barcelona, pioner en l’àmbit europeu, ha estat atacat només vuit dies després de la seva inauguració. Vuit. Una setmana i un dia, ni més ni menys. Les amenaces de mort pintades a les seves portes, amb creus pròpies de simbologia neonazi, responen a la importància de construir un nucli de defensa de les llibertats. De totes. Perquè l’atac al col·lectiu LGTBI és un atac a les llibertats de tothom -aclariment-. De fet, l’anhel a la República no té sentit sense l’alliberament dels cossos i la necessària lluita antifeixista contra qui vomita l’odi lgtbifòbic.
La resposta col·lectiva i en massa de rebuig al feixisme del carrer de Comte de Borrell, al barri de Sant Antoni, ha estat una de les millors expressions que ha viscut Barcelona en els últims temps. Reafirmar el ‘No passaran’ després que hagin passat pot semblar, fins i tot, derrotista, però l’esperit d’Ibárruri del 36 segueix empoderant les ciutadanes a seguir posant traves a l’auge de l’extrema dreta. La participació veïnal a la manifestació d’aquest dilluns, com a mostra de rebuig contundent i en suport a l’epicentre del col·lectiu, acompanyada de representants polítics –l’Ajuntament i l’Observatori contra l’Homofòbia presentaran una denúncia a la Fiscalia de Delictes d’Odi-, és gràcies al fet que les associacions i entitats pro drets i llibertats estan impregnant, cada cop més, el discurs de tolerància arreu.
Ara bé, sempre hi ha d’haver un però. L’ús partidista de la resposta col·lectiva m’ha fet enrabiar -com de costum-. Ciutadans ha culminat el cim del cinisme. El portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, començava la compareixença al faristol condemnant l’atac però remarcant l’assistència: “Nosaltres vam ser-hi”, referint-se a la inauguració del centre. I no van faltar les fotografies de representants dels liberals a la concentració de rebuig. I no em vull deixar Valls, faltaria més. L’alcaldable també va denunciar aquests atacs i els va titllar de “terribles” en una piulada. A més, diputades de Ciudadanos han condemnat “la intolerància” cap aquest col·lectiu i una d’elles ha assegurat que és “lamentable”. I jo em pregunto, no és encara més lamentable seure a negociar a la mateixa taula amb aquells que, de matinada, enviarien al pedregar les persones transsexuals? Colla de cínics que blanquegeu l’odi dels vostres companys feixistes amb careta: no passareu, malgrat ho intenteu.
