Fa poques setmanes es va presentar públicament la nova Associació Catalana de Ciència Política. L’evolució de la Ciència Política a Catalunya ha estat extraordinària en les darreres dècades i, actualment, és una disciplina molt present en l’àmbit universitari català, amb una recerca d’alt nivell i valorada internacionalment, i amb un bon prestigi i reconeixement social. És evident que aquesta disciplina necessitava una associació amb l’objectiu de crear un espai de trobada entre els professionals dels diversos camps de la Ciència Política.
L’any 1985, ara fa 36 anys, quan el Govern de la Generalitat de Catalunya va tenir la capacitat competencial per crear facultats en el marc sistema universitari català, la primera que va aprovar va ser la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la convicció que aquestes dues disciplines eren essencials per al progrés de la societat. L’any 1986, amb una magnífica lliçó magistral del filòsof i politòleg italià Norberto Bobbio, es van implantar els primers estudis de grau superior de Ciència Política i Sociologia a Catalunya, i el 1989 ja en van sortir els primers llicenciats. Tots els que portem el segell de la primera generació de llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya n’estem molt orgullosos.
Des de la graduació d’aquella primera generació de politòlegs catalans fins avui, la Ciència Política ha evolucionat extraordinàriament. S’han quadruplicat les universitats públiques que imparteixen el grau de Ciències Polítiques, tenim nombrosos màsters relacionats amb diversos camps d’estudi de la Ciència Política, hi ha més de 200 professores i professors de Ciència Política vinculats a les universitats públiques catalanes, hi ha un nombre molt elevat d’investigadors i de grups de recerca, de tesis doctorals i d’alumnes que cada curs es matriculen o es graduen en Ciències Polítiques. La disciplina s’ha fet molt gran, s’ha consolidat en el sistema universitari català, i és prou consistent per justificar la creació d’una associació que la cohesioni, que promogui la recerca, la cooperació i l’intercanvi internacionals, la reflexió acadèmica i la reputació científica.
La presència social de la Ciència Política també s’han incrementat de manera exponencial. Quan es van implantar els primers estudis universitaris de Ciència Política, a mitjan anys 80, ningú sabia què era un politòleg, mentre que avui hi ha politòlegs als governs, als parlaments, a les administracions, als mitjans de comunicació i en moltes activitats professionals. La feina feta pel Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia, que es va crear el 1989, ha contribuït extraordinàriament a la defensa i la difusió, promoció i valoració de l’activitat professional dels nostres graduats. També des de la nova Associació Catalana de Ciència Política es podrà contribuir a enfortir l’actual reconeixement social que tenen politòlegs i politòlogues a Catalunya, com ho fa l’Associació Catalana de Sociologia amb els sociòlegs des de la seva creació, el 1979, ara fa més de 40 anys.
La idea del grup promotor de l’Associació Catalana de Ciència Política, format per professores i professors de la UB, la UAB, la UPF, la UdG, la UOC, la Universitat de Georgetown, la Universitat de Texas i del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia, és la de crear una associació que promogui la investigació científica en Ciència Política i la seva difusió, l’impacte social de les aportacions de politòlegs i politòlogues, la transferència de coneixement a la societat, la cooperació entre les universitats que fan docència en Ciència Política, la connexió entre centres de recerca politològica, el desenvolupament internacional de la Ciència Política, i l’organització de trobades científiques, reunions, seminaris i tota mena d’activitats que siguin fòrum de trobada d’aquelles persones que tenen un interès especial en aquesta disciplina i en la comprensió de la dinàmica política.
La creació de l’Associació Catalana de Ciència Política és també una necessitat social. Totes les persones que cada curs es graduen en Ciències Polítiques haurien de segellar el deure de ser ciutadans actius i compromesos en la preservació dels valors democràtics i en la defensa de les llibertats públiques i dels drets fonamentals, tal com ens va encoratjar Bobbio en la primera lliçó magistral del novembre de 1986. Des de l’Associació Catalana de Ciència Política així ho farem i, personalment, com a president de l’Associació, m’hi comprometo.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
