Ho deia fa pocs dies un reportatge del diari Ara: els partits independentistes tenen problemes per confeccionar les llistes municipals i ja donarien per bo acostar-se al nombre de candidatures presentades ara fa quatre anys. Però no només ho diuen els mitjans sinó que també ho saben els líders dels partits independentistes, que ho reconeixen amb la boca petita. L’independentisme està molt desmobilitzar i els partits polítics, lluny de posar-hi remei, hi estan contribuint havent tret la independència del curt termini i la decepció es va incrementant per la divisió que hi ha entre ERC, Junts i la CUP.
A les passades eleccions, els estudiosos van xifrar l’abstenció independentista entre 500.000 i 700.000 vots i, per a les eleccions municipals vinents i també en unes eleccions espanyoles de la tardor, la xifra pot anar en augment. La prova més evident és que els partits estan tenint problemes a molts municipis a l’hora de tancar llistes municipals: els està costant com mai posar-hi la marca dels partits, ja que, a les candidatures municipals ja no fa massa el pes. Arreu del territori cada cop més es busca amagar la marca dels partits i tornen les versions “blanques” o les sigles estrictament locals.
L’independentisme va arribar molt lluny l’octubre del 2017, el món municipal va ser-ne pal de paller, i els mateixos partits que aleshores demanaven ajuntaments independentistes ara els demanen que d’independència no se’n parli… i això en moltes candidatures no els agrada. La gent als municipis saben que els serveis, les prestacions i tot el que necessiten seria millorable amb la independència i no volen anar del bracet amb partits que continuen sense tenir una data a l’horitzó per fer-la possible.
Aquest desencís de cara a les futures eleccions autonòmiques i espanyoles, podria comportar que l’independentisme perdés la majoria absoluta, el que fa anys que somnia qui vol engolir-nos, i esperem que els partits polítics independentistes corregeixin el rumb i busquin solucions abans no arribi aquest possible desgavell a les urnes.
Un exemple ben punyent és el de la capital de Barcelona: Xavier Trias i Errnest Maragall, en lloc de buscar i treballar per a una majoria absoluta independentista, fita complicada però possible, es dediquen a deixar pujar a l’escenari un dels actors principals del 155, el PSC, i això és un greu error. Governar amb qui va fer possible l’aplicació de la repressió del 155 és tant com donar aquella intervenció com a bona. Encara hi són a temps de treballar per a una majoria absoluta independentista a la capital de Catalunya i ERC, Junts i la CUP hi tenen la paraula per fer-ho.