El dilluns, durant l’acte de presa de possessió del president Pere Aragonès, es va produir un fet que va sacsejar les xarxes socials, les mateixes xarxes que n’hi ha que bandegen quan no els agraden, com va fer l’alcaldessa Colau en fugir-ne titllant a tots els usuaris d’hiperventilats.
Mentre que la trobada del ministre Iceta amb alguns presos polítics va ser freda, com en el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras, l’abraçada entusiasta que va fer-li el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va glaçar el cor a molts, que no ho podien entendre. Força gent, molts dels quals socis d’Òmnium Cultural, han criticat aquell gest, però de manera noble i sense insultar ningú.
Però sembla que la reacció popular no va agradar a les “patums” opinadores i tertulians i tertulianes del país que és dediquen a sermonejar i no a parlar de la realitat des dels grans mitjans de comunicació, s’equivoquen molt, la gent té criteri propi i no passa res quan les millors persones s’equivoquen: reconeixen els seus errors i això encara els fa més grans.
En el judici de la ignomínia al Tribunal Suprem molta gent no va entendre la renúncia a utilitzar la llengua catalana, però, en canvi, es va produir un silenci mediàtic brutal, propi d’un pobre petit país, i poca gent va explicitar públicament aquest error: Carod-Rovira, el nostre diari i poca cosa més.
Passat un temps, però, el silenci sobre aquesta qüestió va ser trencat per la presidenta Forcadell i pel mateix Jordi Cuixart, que van reconèixer el greu error de no haver fet servir el català en el judici, fet que hauria pogut canviar-ne el sentit. Ara, amb l’abraçada que li fa a un membre del PSC, partícip del 155 i a més ara ministre de l’estat, no en tinc cap dubte que en Jordi Cuixart acabarà públicament reconeixent el seu error. L’abraçada no ha estat un gest afortunat i reconèixer-ho no és cap pecat. No ens mereixem ser insultats, en cap sentit, per tota la colla d’opinadors que ens sermonitzen cada dia.
