Vaig assistir a la concentració davant del Parc de la Ciutadella convocada per C’S en suport de la misteriosa Lidia, la ciutadana russa presumptament agredida per un independentista mentre feia alguna cosa que encara no acabem de saber amb uns llaços grocs. No volia conèixer detalls de l’acte a través dels mitjans espanyols que com sempre, quan es tracta de la defensa de la unitat de la pàtria, perden l’oremus i acaben inflant les xifres d’assistents o callant tot allò que trenca el relat protagonitzat per uns mansos constitucionalistes que són sistemàticament atacats per uns independentistes ferotges com a lleons.
La concentració prometia. Primerament, perquè el fet que la motivava ha acabat per resultar un esperpent i així, doncs, calia veure quants ignorants o molt entregats a la causa tenien valor de presentar-se i ensenyar el cul. Fet i fet, agredida i agressor han negat que es barallaren per motivacions polítiques. Altrament, la lesió denunciada per Lidia en l’Hospital del Mar resulta que no ha sigut tal, que en cap moment va tenir el nas trencat. Per si no fora poc, el periodista Jordi Borràs confirmava de seguida que Endavant Ciutat Vella havia denunciat pressions de la víctima per a canviar l’informe mèdic i fer-lo coincidir amb la primera versió amplament difosa per Arrimadas, Albiol, Casado, La Sexta, El Mundo, Ok Diario… i l’Aleluya. Cal no oblidar tampoc que amb nas trencat o sense, negant o no el caràcter polític de la baralla, l’altra persona implicada va acabar sent detinguda per agents del CNP de La Verneda, la mateixa comissaria que habita l’agent que sí li va trencar el nas a Borràs fa poc mentre llançava vitols a Espanya i Franco.
Hores abans de la concentració, Rivera i Arrimadas havien estat arrancant llaços en Alella i arengant als seus a seguir l’exemple per a donar una lliçó a l’Estat i a un Govern al que acusen d’estar al costat dels ‘comandos separatistas’. Poca broma amb el llenguatge.
A les portes de la Ciutadella mai no en van ser més de 200 tot i que l’espectacle que van donar va ser memorable, a l’alçada d’una gran producció. Ben mirat, el càmera de TeleMadrid colpejat salvatgement en ser confós amb un col·lega de TV3 va tenir molta sort. De no ser perquè va marxar, aquella turba l’haguera desfet a cops, perquè eren una turba vociferant i encegada d’odi que en alguns moments, i abans inclús de l’incident, es tornava contra sí mateixa. Cap fiscal no advertirà el matís de l’agressió, ni cap dels policies de paisà que van poder veure en primera línia el que va passar. Es veu que als ulls de la justícia espanyola els únics éssers humans amb capacitat d’odiar són els independentistes.
Després de cruspir-se al periodista, de poc que no linxen també la beatífica Dolors Montserrat que va anar a veure que pescava en aquell aquelarre acompanyada de Alberto Fernández Díaz i algun que altre dirigent. El ridícul va ser espantós. Montserrat semblava com aquelles gavines que es barallen a mort per les restes putrefactes d’un colom.
Sort que Albiol va ser hàbil i va intentar desvincular el PP d’aquella horrible escena protagonitzada per uns quants ultres enfurismats en demanar explicacions a Rivera i Arrimadas de la presència de banderes nazis.
A Rivera i Arrimadas davant del desastre només els va quedar la mentida i la seguretat que els mitjans els la comprarien. Segons aquests, al càmera el van agredir infiltrats que res tenien a veure amb el partit taronja. I una merda que plou. La concentració era una barreja perfecta de grupuscles d’extrema dreta i militants taronja… Allà ningú no se n’amagava de res. Els de Generación Identitaria agitaven les seves ensenyes i uns quants membres del Frente Visigodo lluïen les seves samarretes estampades amb símbols inconfusibles. La turba va insultar i perseguir els Mossos d’Esquadra que intentaven protegir el càmera agredit amb una prepotència i agressivitat preocupant.
La premsa espanyola pot minimitzar aquest fet i tots els fets. Pot ocultar que les brigades de neteja de llaços formen part de l’extrema dreta i dissimular qui els anima. Poden vendre en titulars equívocs que no hi ha bons ni dolents tot i que els veritablement hostilitzats són els constitucionalistes… que Torra és un xenòfob i els Mossos la seva policia política. Poden mentir però això no canviarà la vertadera naturalesa política de C’S, ni tampoc la del PP, que és la de dos partits nacionalistes situats a l’extrema dreta.
Sortosament són quatre gats i C’S traurà menys rèdits electorals dels que es pensa. Al capdavall, el votant fuig com de la pesta de les opcions massa radicals. Casado ja ha dit, rient-se per dessota el nas, que ells no aniran a arrencar llaços, mira si en són de moderats i centrats. En realitat, tenen por també que els seus confrares s’agafen a hòsties entre ells en un atac irreprimible de testosterona patriòtica.
El problema, però, és que aquests quatre gats tenen tot un Estat al darrere i que incidents com el de la Ciutadella o de més greus encara, convenientment manipulats o consentits per la premsa, notablement per les televisions, li acabaran permeten a aquest Estat tenir una excusa per a intervenir més a fons Catalunya en nom de la convivència i de la Constitució. De moment, la caverna mediàtica anuncia i celebra l’arribada de més guàrdies civils al país mentre PP i C’S amenacen amb la dissolució de la policia catalana. Temps al temps.
Francesc Viadel
