Sovint s’ha fet córrer la brama que el moviment independentista català no ha fet autocrítica ni ha reflexionat sobre els errors que ens ha portat a la situació que vivim a dia d’avui.
Doncs bé, jo us faré una altra reflexió. Potser l’autocrítica que s’ha fet fins el moment no ha estat en la direcció correcta, o no s’ha buscat els culpable de la divisió i desmotivació que actualment hi ha dins el moviment, o fins i tot, com han portat el català fins a uns extrems que comencen a ser perillosos i poden afectar al seu ús normal al nostre país. I dic això, perquè per desgràcia, hi ha determinats partits polítics que es fan dir independentistes que han menyspreat i menystingut la llengua amb un presumpte objectiu: apropar els castellanoparlants a l’independentisme.
La realitat és que no s’ha fet cap política valenta i seriosa per protegir el català i fer-lo necessari. I això també inclou la resta de territoris dels Països Catalans, com Andorra, que seria el que tindria més poder per canviar la situació i dignificar la situació de la llengua.
Però tornant al principat, cal recordar aquells polítics de partits independentistes que han arribat on han arribat precisament presumint de parlar en castellà i de tenir un nivell de català més que just. D’aquells polítics que han permès que TV3 hagi passat de ser la televisió nacional del nostre país, a una televisió regional, que no ha tingut cap cura per la llengua catalana, fins a l’extrem que a qualsevol programa fan un ús del castellà com a llengua vehicular, o d’un català castellanitzat, farcit d’errades gramaticals i sintàctiques, carregat de barbarismes.
No només això, sinó que amb l’excepció de mapa del temps en el que apareixen els Països Catalans (tot i que sempre hi he trobat a faltar l’Alguer), la resta de la programació de TV3 té una òptica regionalista i hispanocentrista.
Qui ha convertit TV3 en el que és ara? Qui és el responsable que molts catalans haguem passat de defensar TV3 a ultratge, a que la veiem com una televisió regionalista espanyola, amb la diferència que es fa en un català moltes vegades allunyat de ser normatiu (o en catanyol, com es coneix popularment).
De TV3, tenim un exemple del menyspreu cap a les institucions catalanes com la notícia en la que parlava de l’ASI del cos de Mossos d’Esquadra com la “guàrdia pretoriana de Torra”, comprant així aquests malnoms que ha utilitzat la premsa espanyola, mofant-se de les nostres institucions i del nostre president.
Però TV3 no és l’únic problema. Aquesta setmana hem sabut els diners que ha destinat la Generalitat a nivell de publicitat institucional cap als mitjans privats del nostre país. I sobta com hi ha mitjans més mal tractats que d’altres. Per exemple, el diari “Ara” rep al voltant de quatre vegades més en subvencions que la capçalera històrica “El Punt Avui”. O els mitjans del grup Godó, obertament contraris a la independència de Catalunya, o el grup premsa ibèrica, amb “periodistes” que fan articles i comentaris obertament masclistes, xenòfobs i homòfobs a través del “Diari de Girona”, per exemple, reben moltíssims diners en publicitat institucional. En canvi, el càstig extrem és per aquells mitjans que en el seu moment i fins a dia d’avui, han tingut una actitud batejada com a octubrista, o com ens diuen els que ara reculen, com a hiperventilats.
Certament, hi ha una part del mal anomenat independentisme que va de reculada, i per això, castiga a tots aquells mitjans que li porten la contrària o volen mantenir un moviment viu, un moviment informat. Que volen mantenir la flama del poble encesa en la lluita per la seva llibertat. Que no menyspreen ni menystenen el que vam fer entre tots l’1 d’octubre del 2017.
Potser per això castiguen “La República”, “Vilaweb” o “El Punt Avui”.
Caldria transparència a la Generalitat per saber qui està orquestrant aquest desànim general i qui està beneficiant als enemics de Catalunya. Aquells que només volen una Catalunya espanyola, en què els trets culturals i identitaris del nostre país es limitin a ser merament folklòrics. I si pot ser, que es limitin a l’àmbit domèstic.
Bona part dels polítics del nostre país no fan res per la dignificació de la llengua, ja que el missatge que donen cada vegada que hi ha una roda de premsa i, a més d’en català, la fan en castellà, és que el català és una llengua prescindible. O els mateixos polítics que són incapaços de llençar polítiques valentes a favor de la nostra llengua, o de fer de TV3 l’eina per la qual va ser concebuda.
El mateix missatge que donen esportistes i famosos o “influencers”, quan es passen a fer les seves piulades o el seu contingut en castellà per una “qüestió de mercat” o per evitar que siguin insultats i atacats per no fer-ho. El missatge que donen és que el català és innecessari. Que si convé, ja ens canviarem a “la lengua de todos”.
I tots aquells empresaris que donen feina a persones que, malgrat portar anys a Catalunya, fan gal·la de la seva ignorància i la manca de respecte cap a la nostra llengua o la nostra cultura?
I aquelles sales de cinema que, tot i disposar de la versió d’una pel·lícula doblada en català, la posen a hores totalment il·lògiques pel públic a qui van dirigides, o directament ni tan sols ofereixen la versió en la nostra llengua.
Quin esforç estan fent els departaments de la Generalitat responsables perquè les plataformes d’streaming disposin de tot el contingut que ja ha estat doblat en català?
La traïció és ben nostrada. El més trist és que als espanyols no els cal fer res per dividir-nos i separar-nos, perquè això ja ho estan fent des de dins aquells partits i polítics que s’autoanomenen independentistes, però que no fan res efectiu per arribar a la sobirania real del nostre país o garantir el futur de la llengua i cultura pròpia de la nostra nació.
Els mateixos polítics i partits que persegueixen funcionaris de la Generalitat que defensem a ultratge els drets nacionals del nostre país, acontentant els poders espanyols i aquella gent que viu al nostre país, però que únicament té l’objectiu de destruir-lo i assimilar-nos a la concepció d’una Espanya castellana, aquella que havien batejat com “Una, grande y libre”.
Si no ho canviem amb celeritat, arribarem a un punt de no retorn. I estic convençut que, com jo, molts no volem aquesta situació.
