La cita anual del món editorial català és a l’explanada de la Catedral de Barcelona. La Setmana del Llibre en Català representa el punt de trobada d’editorials, autors, traductors, maquetadors, correctors i, evidentment, lectors; una cita anual que aquests dies celebra la seva 36ena edició (fins el 16 de setembre), cosa que significa que ja té una dimensió notable més enllà de l’anècdota.
El món editorial català ha canviat molt els darrers anys i La Setmana ha estat el reflex d’aquest canvis. Ja no és un mer mercat de llibres, ni tant sols un Sant Jordi desestacionalitzat, sinó que s’ha convertit en una cita cultural ineludible de primer nivell, una rentrée literària semblant a l’abassagadora rentrée francesa. La Setmana marca l’inici del curs editorial i el llançament de les novetats de tardor.
La Setmana és, també, clar, un espai de venta (i compra) de llibres, que les editorials no deixen de ser un negoci com qualsevol altre, o potser pitjor, que parlem de cultura; i bé que les números han de quadrar i els editors, els autors i els professionals que participen de la producció editorial han de menjar.
Les dites petites editorials, han transformat el panorama editorial català i li han donat una nova vida. Cert que el ritme editorial del país, en tant que indústria, el marquen els grans segells, però els petits han posat un polsim important de pebre al món del llibre: rigor en la selecció de títols, cura en les edicions, … En molts casos han atrapat un nou segment de públic que havia quedat abandonat pels segells tradicionals. I ho han fet amb il·lusió, trempera i, sobretot, molta feina i dedicació. De moltes editorials es poden comprar els llibres a cegues, sabent que poc o molt ens agradaran i ens obriren noves finestres lectores. Publiquen poc i publiquen bé. Ajudem-los, comprem llibres, llegim-los. La cultura ens farà, sens dubte, més lliures.
Ramon Moreno
