Les eleccions municipals se’ls faran molt llargues als partits independentistes. Tots tres partits ho comencen a notar i, malgrat que ara volen centrar-se en els comicis, que seran a finals de maig, el fet de no haver avançat en el projecte independentista, com era preceptiu després de les eleccions al Parlament, els està obrint un meló intern important a l’interior de les seves organitzacions i hi estan trobant actituds passives, desafecció amb els quadres dirigents i pèrdua de militants. Les respectives direccions, però, de tot el que van recollint de la radiografia interna, n’amaguen les dades.
Mirant-nos ara des de baix, els militants de base dels tres partits comencen a cansar-se, per no dir a estar-ne tips, de la manca de claredat dels seus respectius partits. Anem un per un. La majoria de militants de la CUP no poden entendre la tornada d’Anna Gabriel via l’Audiència Nacional amb el que suposa de rendició i que contrasta amb el seu discurs de “radicalitat“. La majoria de militants de Junts no entenen que per un costat es denunciï que ERC no avança cap a la independència i, per l’altre, no només es mantinguin en el govern sinó que ni se’n parli de trencar amb el PSC a la Diputació de Barcelona. I no hi ha dos sense tres: la majoria de militants d’ERC no entenen que el partit “independentista per excel·lència”, com no cessa de proclamar el seu màxim dirigent, l’Oriol Junqueras, segueixi eternament amb una taula de diàleg inútil i enquistada sobre la qual la mateixa Marta Rovira diu que l’any vinent serà inoperatiu. La perplexitat augmenta quan es comprova aquest fatalisme i en paral·lel hi ha una manca d’articular-hi alguna alternativa.
La majoria de les bases dels tres partits, ERC, Junts i la CUP, no poden entendre que estiguem tot el dia amb enfrontaments entre independentistes, fet que fa bones les tesis dels responsables del 155 i se’ls dona vida política i marge per recuperar terreny. Cap dels tres partits, declaracions abrandades a part, no ha obertament descartat pactar amb els socialistes, els mateixos que continuen reprimint no només el moviment independentista sinó també la totalitat de la ciutadania catalana quan flagrantment no executen els pressupostos estatals aprovats. Les bases dels tres partits independentistes exigeixen claredat als seus líders i que es deixin de disputes de pati de col·legi.
Tots els ciutadans independentistes reconeixen l’octubre de 2017 com una de les grans victòries democràtiques de les classes populars i, lògicament i en conseqüència, les bases dels partits independentistes no poden entendre que els seus líders estiguin més enfrontats que mai, amb alguns dels quals que gairebé no es parlen.
Davant d’aquesta crítica situació, que provoca desencisos i emprenyaments entre l’independentisme, una bona solució seria la revolta de les bases. Ningú no té cap dubte que els militants de base d’ERC, de Junts i de la CUP en poques hores es posarien d’acord en un full de ruta guanyador. El que no saben fer els seus líders i el que no han fet en cinc anys, malgrat la repressió i l’espoli econòmic, ho farien les bases en un moment.
Per fer-ho possible, el que caldria és trobar la fórmula per bastir-ne l’encaix i la coordinació i, en això, les entitats sobiranistes, per definició apartidistes i transversals, són essencials per fer de marc en la reunió entre les bases independentistes. Cal trobar-se i enraonar i, si els líders no en saben o directament no volen, les bases, que no estan sotmeses a ves-a-saber quines motxilles o pactes, poden fer-ho perfectament.
