La proximitat de les eleccions municipals ha fet que un tema estrictament local hagi acabat derivant en una trifulga extramunicipal. La candidatura de Gabriel Rufián a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, essent ell una de les cares més visibles del seu partit, no és una qüestió menor: és la constatació de l’aposta d’una part de l’independentisme per continuar fent forat als entorns metropolitans, una estratègia adoptada per ERC durant els darrers anys que ja ha anat donant alguns fruits.
A les darreres eleccions els republicans van obtenir una representació de 3 regidors al consistori colomenc on, fins aleshores, no hi eren presents. Va ser segona força, concorrent en coalició, a Badalona. Va millorar resultats a El Prat de Llobregat i va esdevenir segona força a Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Sabadell. Va obtenir l’alcaldia a Sant Feliu de Llobregat i va ser primera força a Barcelona. El que és inqüestionable és que cap altra formació independentista, fins ara, ha aconseguit els mateixos nivells de penetració en aquests indrets de la geografia. De fet, els altres partits indepes en la majoria dels casos solen quedar fora de la representació consistorial.
Gabriel Rufián ha aconseguit arrencar el compromís del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per tal que la Generalitat es faci càrrec de la gestió d’una residència de gent gran a Santa Coloma. La reacció ha estat furibunda. El PSC, en comptes d’agafar el guant i celebrar amb esportivitat que s’hagi desencallat l’assumpte que fins ara tenien embarrancat, s’ha dedicat escampar improperis i a reaccionar de manera airada. Sembla, fins i tot, que els sàpiga greu el que és clarament positiu pels seus veïns.
El més cridaner de tot és el caràcter sociovergent de la protesta: si bé el PSC és normal que estigui nerviós i tingui por de perdre terreny a les ciutats que patrimonialitza i considera els seus feus, també s’hi ha afegit Junts, a qui ningú li ha donat ciri en aquest soterrar, ja que no va aconseguir representació a les darreres eleccions municipals a Santa Coloma. De fet, si miressin pel bé de l’independentisme haurien d’alegrar-se del fet que hi hagi gent amb qui comparteixen horitzó que sigui capaç d’obtenir suports en els municipis on això és més difícil.
Però si el que preval, per damunt dels interessos de la ciutadania i de les causes de país, és l’electoralisme i el càlcul partidista, aleshores és normal que una bona notícia s’acabi convertint en un intent d’escàndol nacional.
