Ja han passat 10 anys. Fa una dècada que Catalunya té una Llei pròpia. Una Llei que lluita per a eradicar la violència masclista i que vetlla pel dret de les dones i els seus fills/es que en són víctimes. Passats aquests 10 anys, analitzem les dades i ens mantenim perplexos davant les estadístiques. De mitjana en aquests 10 anys, a Catalunya, el nombre de dones assassinades per violència masclista en l’àmbit de la parella ha estat de 10 dones per any, de les quals, només el 27% tenien denúncia prèvia. I en el que portem d’any a Catalunya n’han assassinat a 6. Doncs sí, fa 10 anys que tenim una Llei catalana pionera en el seu temps i 14 anys que hi ha una Llei estatal contra la violència de gènere. Per tant, ja veiem que amb les Lleis no n’hi ha prou. És vital que hi siguin, però no n’hi ha prou. Un exemple d’això, el vam viure ara fa 7 mesos. El passat 26 d’abril d’aquest any, l’Audiència de Navarra va fer pública la sentència de la Manada. Va ser un judici que va portar al carrer a moltes persones que es van mobilitzar durant dies i setmanes. La sentència, una autèntica vergonya. Una perversió de la violència institucional. Es va posar de manifest, de nou, el masclisme que també radica en les estructures del poder judicial. Una justícia patriarcal a on hi perviuen estereotips que es perpetuen. Parlem d’una justícia masculinitzada, a on només una dona presideix un dels 17 Tribunals Superiors de Justícia de l’estat espanyol i de les 50 audiències provincials només vuit estan presidides per dones. Per tant, els homes són els que ocupen la cúpula del poder judicial.
Sigui com sigui, una sola dona assassinada víctima de violència masclista és un nombre excessiu. Aquestes xifres no són més que la punta d’un iceberg que amaga una realitat complexa, silenciosa i soterrada causada per les desigualtats de gènere que perviuen en la nostra societat patriarcal. Per avançar efectivament en la seva eradicació cal continuar eliminant les estructures que ens impedeixen arribar a la plena i real igualtat d’oportunitats. Les desigualtats que encara vivim pel fet de néixer dona o home estan entre les causes profundes d’aquesta xacra. Es per això que s’ha de continuar treballant en la sensibilització, detecció i la prevenció de la violència masclista des de tots els àmbits.
En aquesta Catalunya lliure que tant anhelem, també la volem lliure de violències i de desigualtats entre dones i homes. Només construïnt una societat igualitària i respectuosa tindrem el país que tant desitgem.
Ivet Castaño i Vilella
Presidenta comarcal del Bages del Partit Demòcrata
