Aquests darrers dies ha esclatat la polèmica: una professora de català d’una escola de Palma va “expulsar” els estudiants d’una classe per “haver penjat la bandera d’Espanya”. Els mitjans de comunicació espanyolistes almenys així ho han presentat. Segons aquestes capçaleres, la professora hauria expulsat a 30 alumnes “per negar-se a retirar una bandera espanyola en suport a la selecció”. La caverna més exaltada posa en boca de la docent que l’ensenya espanyola “és un drap” i que per aquest motiu s’hauria negat a seguir endavant amb la classe. Alguns suposats periodistes, fins i tot, han difós la fotografia de la persona afectada sense cap mena d’escrúpol. A partir d’aquí, la fúria de l’espanyolisme més tronat s’ha despertat a les xarxes, proliferant els insults i les amenaces de mort. Havent-hi una bandera d’Espanya pel mig, ja quedava clar quins eren els bons i qui era la dolenta de la pel·lícula. Encara més si el monstre es dedica a ensenyar català. Esdevé irrellevant que la resta del professorat s’hagi solidaritzat amb la seva companya davant d’un evident cas d’indisciplina i que “l’expulsió” hagi estat en realitat només la suspensió de dues hores de classe. La ‘rojigualda’ dona carta blanca per qualsevol mal comportament, ja sigui desobeir professors, robar o defraudar impostos. Aquests joves estudiants han après bé la lliçó a la televisió i a la premsa estatals, mitjans que constantment divulguen subtilment aquest marc. He pogut veure de primera mà, en les meves intervencions en tertúlies televisives de Madrid, com es fabrica aquest imaginari. Recordo l’aparició d’una suposada esposa de guàrdia civil destinat a Catalunya. Era enfocada a contrallum, com si hagués de patir represàlies, per explicar que al seu fill li havien prohibit dur una bandera espanyola a les excursions de l’escola. El pobre noi, només per la bandereta, ja passava a ser una barreja d’heroi i víctima, com si fos preceptiu dur alguna bandera a les sortides escolars en comptes de dedicar-se a prestar atenció al que li ensenyen i li expliquen. Recordo també un altre dia, quan es va explicar que un home havia estat assassinat a Saragossa “per dur uns tirants amb la bandera d’Espanya”. A la fotografia que mostraven per il·lustrar-ho, el difunt lluïa una samarreta en la qual s’hi podia llegir “Heil Hitler”, la qual cosa ja feia sospitar que la baralla havia anat més enllà dels tirants en si mateixos. Fos com fos, el finat –la mort del qual no justifico, no cal dir-ho- es convertia immediatament en un ciutadà exemplar només per lluir els colors oficials de l’estat. Podríem parlar, també, de la gran quantitat de polítics que han robat enarborant la bandera i els milionaris de braçalet groc i roig que tributen a les quimbambes. Si llueixes la ‘rojigualda’ tens patent de cors.
-Publicitat-
- Publicitat -
