Estupefacció i astorament. Probablement sovintejarem aquesta reacció en les pròximes setmanes. En altres paraules, la gestió de la pandèmia s’ha caracteritzat per l’establiment de mesures d’obligat compliment que haurien de frenar la cadena de contagis.
Això va donar peu a opinions de tota mena respecte a aquestes mesures. Tots nosaltres trèiem l’epidemiòleg que portem dins i ens posàvem a valorar-les, tot sigui dit, mirant de reüll la nostra situació personal.
Alguns per falta i altres per excés, tots volíem influir en com havia de ser la vida, precisament perquè comportava molts interessos. Avui és clar i nítid que l’economia és un factor a l’hora de cuinar les mesures COVID-19.
Així doncs, els que estem avesats al festival consumista prenadalenc, ara tenim una nova tradició capitalista a seguir: el circ de les restriccions. En altres paraules, a més de suportar les incessants hores d’anuncis de joguines, torrons i de la loteria a televisió, ara també veurem aquest espectacle a les notícies.
Els contorsionistes de les mesures covid prohibeixen les reunions familiars, però no posen més mesures per anar a la feina de manera segura. Ara es permeten les esquiades, i ara confinem les comarques afectades. Ara obren les restriccions perquè la gent vagi a fer compres, i quan l’emergència sanitària s’incrementi qualificaran tothom d’irresponsables.
És un espectacle increïble. Es dobleguen i dobleguen, però mai es trenquen. Sempre amb la dansa del capitalisme duen la calculadora per conèixer quin ànim té la gent a les xarxes socials, i amb les xifres de l’UCI saber què pot aguantar el sistema de salut.
Preparem-nos, perquè si no ens prenem amb seriositat la situació, més d’un sanitari pot enviar-nos a fer punyetes. I, la veritat és que no li faltarà raó.
